T’imagines tenir tot allò que necessites en un radi de 15 minuts caminant? Aquest és l’objectiu de les anomenades “ciutats de 15 minuts”, un nou concepte d’urbanisme on els desplaçaments disminueixen i els serveis es descentralitzen.

La ciutat de 15 minuts és un projecte impulsat pel professor i científic franco-colombià Carlos Moreno, expert en urbanisme, que aposta per un model de ciutats intel·ligents, pensades per als seus habitants. Una idea que cada vegada s’allunya més de la utopia i va prenent forma en algunes ciutats del món.

La idea és clara: la planificació urbana se subordina avui a l’asfalt, en un model on els cotxes són els protagonistes. La resta de la ciutat s’hi ha adaptat durant dècades. Però, quan la transició energètica és una realitat i els mitjans de transport opten per fonts d’energia lliures de carboni, també ha de canviar la forma en què imaginem l’urbanisme. Aquí és on Carlos Moreno proposa la seva iniciativa, que implica canviar el ritme de vida, en una ciutat creada, no perquè sigui útil, sinó sobretot perquè pugui ser viscuda. 

La ciutat que et permet guanyar temps

El temps és un dels principals problemes a les ciutats. La immediatesa, l’obligació de tenir-ho tot al moment, l’estrès que suposen els desplaçaments massificats i el temps que invertim en cada trajecte. Cal reduir els desplaçaments, i això només s’aconseguirà si la població pot satisfer totes les seves necessitats en un radi aproximat de 15 minuts, sigui a peu o en bicicleta. Parlem de viure, treballar, proveir-se de productes bàsics, cuidar (salut i farmàcies), aprendre i gaudir. És imprescindible, per tant, dotar cada zona de la ciutat d’un teixit empresarial i cultural heterogeni, eficient i de proximitat. L’optimització de l’oferta i l’ús de la tecnologia seran clau per obtenir models de negoci col·laboratius i compartits. 

En aquest model s’aposta per la bicicleta com a principal mitjà de transport, tal com fan als països nòrdics, perquè és molt més sostenible per al medi ambient i substancialment més econòmica per a l’usuari. L’aposta per ciutats verdes també comporta beneficis de salut física i mental, perquè aconsegueix que els habitants se sentin a gust formant part de la comunitat, i que redueixin l’estrès, amb un ritme de vida més pausat i conscient. 

L’escola, epicentre de la comunitat

L’espai és l’altre element protagonista que molt tímidament s’està reconquerint en forma de zones verdes, carrils bici o carrers de vianants. Reduir desplaçaments suposaria destinar menys espai a vehicles i, per tant, més espai per a les persones. Els centres educatius també guanyen protagonisme, i s’obren a la comunitat i es configuren com un espai més de socialització fora de l’horari acadèmic, ja que s’aprofiten les instal·lacions per a un ús comunitari. 

L’altre repte de les noves ciutats és la inclusió i el compromís social. Aquest model va més enllà de l’urbanisme i busca crear ciutats on tothom hi tingui cabuda, sense discriminació. Suposa la creació d’un model econòmic enfocat a les necessitats reals i actuals, que serveixi per reduir desigualtats, tant d’accés a l’habitatge com d’accés a zones verdes degudament cuidades.

De la utopia a la realitat

Els darrers anys, diverses ciutats del món s’han interessat o, fins i tot, han començat a aplicar aquest model. És el cas de Portland, als Estats Units, una de les primeres a aplicar aquesta idea el 2000. Des d’aleshores, s’ha treballat i es treballa amb un sol objectiu: que el 2030 el 90% de la població es pugui desplaçar a peu o en bicicleta per a accedir als serveis bàsics. El 2018 Melbourne optava per aquesta política, aplicada, ara per ara, a tres zones de la ciutat. París, Milà i diverses ciutats sueques també se sumen a la llista creixent de municipis que redissenyen l’urbanisme per posar la sostenibilitat i la ciutadania al centre.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram