El 21 de juny de 2020 el Consell Europeu va aprovar un paquet d’estímul econòmic conegut com el fons europeu de recuperació o Next Generation EU (NGEU), amb l’objectiu de reactivar l’economia dels estats membres afectats per la pandèmia de Covid-19. Els bancs denuncien el fet que no jugaran el mateix paper que van tenir amb l’ICO durant la pandèmia, però estan prou fonamentades les seves queixes? Contrastem la informació.

Fa sis mesos que el govern espanyol i els bancs van iniciar contactes formals per explorar les vies de col·laboració i concretar el paper que tindran les institucions financeres en el repartiment del fons europeu. Les negociacions segueixen el seu curs, tanmateix d’uns dies ençà s’està evidenciant que el rol dels bancs en la canalització d’aquest fons serà diferent de la que van desenvolupar amb els crèdits ICO durant la pandèmia, ja que en aquest cas l’Estat disposa dels diners. L’ICO és un banc públic amb la funció de distribuir crèdits per estimular l’economia i depèn dels fons que li aporti el govern espanyol. Durant la pandèmia no tenia liquiditat i la banca privada va ser la que va aportar els diners dels crèdits ICO, convertint-se en conseqüència, en un negoci per al sector. Ara, sembla que el govern espanyol no necessita la banca privada perquè disposa dels 140.000 milions que venen directament d’Europa.

El crit al cel dels bancs no s’ha fet esperar, i sembla que s’han posat tots d’acord per difondre i donar a conèixer els seus greuges. Una extensa ofensiva mediàtica que avui analitzem fixant-nos en un article publicat per Economía Digital, “Enfado de la gran banca por su exclusión de los fondos europeos”, però que serveix d’exemple de com molts mitjans han abordat el tema. Està esbiaixada aquesta informació? Sí, segons el Mètode del Biaix d’11Onze Check, té un biaix del 70%. Ho analitzem.

FONTS

Només sentim la veu de la banca. Per contraposar-ho només hi ha una font no identificada del govern espanyol. De totes les dades que es donen no hi ha cap referència. No es pot traçar d’on surten aquestes dades.

ENDOGÀMIA  

No hi ha cap representant de l’ICO, ni del ministeri d’economia, ni cap veu alternativa a la visió de la banca tradicional. Només llegim l’opinió dels representants dels bancs. A més, es donen per bones afirmacions de la banca sense contrastar. Per exemple: “La presidenta del Banco Santander, Ana Botín, recordaba esta semana que los bancos han tenido un papel importante en la pandemia protegiendo a las empresas y ahora necesitan reforzar la colaboración público-privada para hacer lo mismo con los fondos de recuperación”. Si sabem que, segons l’INE, en nou mesos de pandèmia van tancar 207.000 empreses… estem segurs que com diu Botín els bancs han protegit les empreses? 

BOIRA

La informació és boirosa perquè els banquers semblen enfadats, però, al mateix temps, asseguren que l’arribada dels fons provocarà una pujada de la facturació del 10%. Tampoc queden clars els mecanismes que està proposant la banca per participar del Fons Next Generation i, pel que sembla, estan centrades a acompanyar el client. En realitat, això no obstant, podria ser una maniobra per fer que els fons públics vagin a parar a comptes dels seus clients (i no d’altres entitats) per tal de poder comptar amb aquests fons.

INTENCIÓ 

No estem parlant d’una notícia en solitari sinó d’un recull d’articles en el mateix mitjà, alguns enllaçats, que recullen una mateixa retòrica clarament dirigida a desacreditar la gestió del Govern, i a difondre la visió de la banca: 1, 2, 3. Per tant, podem deduir que hi ha una intenció d’establir el relat segons el qual la banca ha de participar sí o sí dels fons públics.

CONTEXT 

La informació està simplificada i hi manquen elements clau. Per exemple, no s’explica que la funció de l’ICO és, específicament, donar crèdits per estimular l’economia. Sembla que no pugui funcionar sense la banca privada i no és cert. Tampoc se’ns detalla com s’han canalitzat aquestes ajudes en altres països. I per últim, hi ha una part de context que s’omet i que és crucial: la banca ja ha recuperat els nivells de benefici prepandèmia gràcies al tancament d’oficines i els acomiadaments massius. 9.000 milions nets des de l’inici de la pandèmia. Això, sumat al fet que el preu del diner es troba en mínims històrics elimina qualsevol trava per als bancs a l’hora de concedir crèdits i estimular l’economia. Què els ho impedeix? Per a què necessiten els Fons Next Generation?

MOTIU COMERCIAL

L’article parla del bon rol que va tenir la banca en la canalització dels fons ICO i del paper que pot jugar en el fons Next Generation, però no fa menció dels beneficis obtinguts pel sector financer amb la gestió de l’ICO, ni de les pràctiques abusives que es van destapar durant la seva gestió. Així com tampoc es mencionen els interessos comercials que hi ha darrere aquest afany de jugar un paper clau en el repartiment d’aquests nous recursos. La idea de fons és jugar un paper d’intermediari. Arriben els diners d’Europa (per tant no els ha de mobilitzar la banca) així i tot, els canalitza la banca privada. Per què hauria de ser així? Quin sentit té?

VOLUNTAT DE SERVEI

L’interès públic no està gens representat. Mentre que es parla extensivament de com la banca i els fons d’inversió privats són claus en l’assessorament a empreses i distribució d’aquest fons, no es donen alternatives públiques, que hi són, a l’hora de canalitzar aquestes ajudes. L’article no té en cap cas en compte el punt de vista del consumidor. Li interessa al ciutadà normal que els crèdits ICO els gestioni gran banca privada espanyola?

Per això, concloem que aquesta informació està esbiaixada en un 70% i mostra una visió parcial de la gestió dels Fons Next Generation. Si voleu conèixer el Mètode del Biaix, que hem seguit per contrastar aquesta informació, el trobareu aquí. Si voleu enviar-nos una informació econòmica per verificar, podeu fer-ho escrivint-nos a [email protected]

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!