Les xifres d’estalvi han marcat un rècord aquest 2021 a causa de la pandèmia i les restriccions. En total, el Banc d’Espanya calcula que les famílies han estalviat en dipòsits 943.700 milions d’euros, un 4,8% més respecte a l’any anterior. Tanmateix, no en poden treure profit. La inflació i la nul·la rendibilitat que ofereix la banca tradicional poden truncar la fita assolida amb tant d’esforç. En parlem amb l’assistent executiva d’11Onze, Núria Rambla.

Els experts avisen que, avui dia, omplir el sac dels estalvis a l’Estat espanyol no dona cap rendiment. I els motius són principalment dos. El primer, que la majoria de famílies estalvien els seus ingressos “en productes clàssics, en el mateix compte corrent o en efectiu”, argumenta Rambla. Per tant, no només no treuen cap profit, sinó que, a més, estan perdent diners! L’explicació és senzilla: en un context inflacionari com el que vivim, amb increments desmesurats del cost de la vida, la inflació s’està menjant aquests ingressos àrduament estalviats.

El segon motiu, i més important, és que encara que les famílies estalviïn els seus diners en un compte de dipòsit, les entitats financeres no estan oferint prou rendibilitat. “El sector financer ha retallat els interessos d’aquests dipòsits moltíssim, deixant-los quasi tots al 0%, fins i tot en productes a llarg termini”, explica Rambla. De fet, segons el mateix Banc d’Espanya, aquesta rendibilitat ha caigut els últims deu anys un 98%.

És a dir, perquè una persona aconsegueixi estalviar el mateix que fa deu anys necessita invertir 100 vegades més. Així, si fa una dècada la banca pagava de mitjana 500 euros per cada 10.000 euros anuals invertits en un dipòsit, avui dia només en traiem cinc. Al moll de l’os, afirma Núria Rambla, hi ha els tipus d’interès marcats pel Banc Central Europeu (BCE), que estimulen l’endeutament, i no pas l’estalvi.

“El BCE cobra interessos a la banca tradicional per guardar l’excés de diners, els aplica un interès negatiu, és a dir, fins i tot han de pagar al BCE perquè els guardi aquests dipòsits. Per això els bancs tradicionals no poden oferir bones rendibilitats als particulars. I a les corporacions o empreses més grans, si hi tens un saldo superior més d’un nombre determinat de dies, et comencen a cobrar”, detalla Rambla.

El poder adquisitiu s’enfonsa en una dècada

Fa tan sols una dècada la rendibilitat mitjana que oferien els dipòsits era d’un 2,74%. El 2008 fins i tot va arribar a superar el 5%. En canvi, el setembre d’aquest any, la mitjana va ser del 0,05%. Una veritable estocada per als estalviadors. I això si els clients són capaços de trobar un producte financer que els ofereixi algun rendiment, perquè darrerament alguns bancs tradicionals a l’Estat espanyol ja han començat a comercialitzar dipòsits amb rendiment 0. “Els principals bancs a Europa ofereixen una rendibilitat nul·la. N’hi ha ben pocs que ofereixen quasi l’1%, però són una excepció”, argumenta Rambla.

I doncs, quina és la solució? “Per mantenir el poder adquisitiu, no has de deixar els diners aturats. Cal invertir”, defensa l’assistent executiva d’11Onze. Per això, a l’Estat espanyol molts estalviadors estan apostant per diversificar els estalvis i invertir en fons d’inversió, en ETF o paquets d’inversió més senzills de gestionar i, fins i tot, en criptomonedes o materials preciosos com l’or o la plata. Tanmateix, tots aquests productes sempre suposen un risc. Per això, pròximament 11Onze anunciarà nous productes que poden ajudar els més estalviadors. Us n’anirem informant!

Si vols rentar la roba sense embrutar el planeta, 11Onze Recomana Natulim.