Les claus de la inevitable crisi de deute

Tots els índex de previsió econòmica indiquen que ens encaminem cap a una crisi financera global. Fa almenys un any que economistes reputats, com Nouriel Roubini, Robert Kiyosaki i Mervyn King, adverteixen que el deute dels Estats està creixent massa. Aquest deute desbocat se suma, ara, a una inflació rampant i una crisi energètica galopant. A 11Onze resumim les claus per entendre la inevitable crisi global de deute.

 

Incertesa, incertesa, incertesa. Possiblement és la paraula més repetida des que hem començat el 2022. Hi coincideixen els diaris econòmics de referència, els economistes i inversors de prestigi i els analistes econòmics: s’aproxima una crisi financera sense precedents —“una crisi històrica”, en paraules de Kiyosaki— i hi ha diversos indicadors que, combinats, són una veritable bomba de rellotgeria: deute, inflació i preus alcistes dels combustibles fòssils.

Tal com ha explicat Nouriel Roubini, professor d’economia de la Universitat de Nova York i un dels pocs economistes que va avançar la crisi del 2007, l’escenari actual suma pitjors ingredients que els que van donar lloc a la crisi inflacionaria dels anys 70 i la crisi de deute del 2007. El resultat, ha advertit, pot ser una crisi que acabi mutant en una depressió econòmica que pot durar anys.

 

El deute públic fa saltar les alarmes

D’entrada, diu Roubini, hi ha uns nivells rècord de deute privat i, sobretot, públic. A més, explica que el context d’estagflació, és a dir, un escenari d’alta inflació, un índex de creixement econòmic que s’alenteix, i on l’atur es manté alt, junt amb unes polítiques fiscals i monetàries sense precedents encara estan incrementant més aquest deute dels Estats. I argumenta per què aquesta crisi de deute, sumada a la inflació i als preus alcistes, no s’ha donat mai abans.

L’economista afirma que, durant la crisi d’inflació dels anys 70, les economies avançades i la majoria de mercats emergents tenien un deute públic molt més baix que el d’ara. En qualsevol cas, aquella inflació no va tenir un impacte negatiu en el deute, perquè “la inflació dels anys 70 va aniquilar el valor real dels deutes nominals de taxes fixes, reduint així les càrregues de deute públic de moltes economies avançades”. En canvi, ara, per rebaixar el deute, els Estats necessiten uns nivells d’inflació tan alts, que poden arribar a ser inassumibles per a la ciutadania, en tant que pot perdre valor adquisitiu i, per tant, empobrir-se.

Si prenem com a referència la crisi financera del 2007, Roubini recorda que els nivells de deute públic i privat van provocar una gran crisi global de deute, que es va agreujar per l’esclat de la bombolla immobiliària. No obstant això, la recessió que va seguir a aquella crisi de deute va conduir a una inflació baixa, gairebé deflació. Per contra, avui dia la crisi desfermada de deute coincideix amb una estagflació que comença a ser alarmant.

La hipòtesi de Roubini coincideix amb l’opinió de l’exgovernador del Banc d’Anglaterra, Mervyn King, que a principis de l’any passat alertava d’una possible crisi financera de l’eurozona. Ja aleshores afirmava amb contundència en una entrevista a ‘El País’: “S’aproxima una nova crisi de l’endeutament, i serà aviat”.

En aquella conversa, King argumentava que el deute global, efectivament, està per sobre dels nivells del 2007, un deute que no ha deixat de créixer amb la pandèmia. “Quan es retirin les crosses de l’Estat hi haurà fallides d’empreses, i molt probablement crisis de deute sobirà en els països emergents”, afirmava. I alertava que el fet que tot això passi alhora pot causar un “problema seriós”. “És impossible saber quan i on succeirà, per la incertesa radical en què ens trobem, però el sistema grinyola per la banda del deute”, asseverava. 

 

La fallida dels mercats emergents

Fa tan sols uns dies, l’analista econòmic Bill Dudley feia a ‘Bloomberg’ la mateixa previsió que King. L’expert alerta de la possible fallida dels països emergents, per la impossibilitat d’assumir el seu deute públic. Tanmateix, assenyala algunes sortides. Dudley considera més que probable que el 2022 sigui un any “molt difícil” per als països de baixos ingressos i mercats emergents, perquè han estat els grans prestataris en el mercat del deute sobirà.

“Un seguit de crisis concentrades en aquests països semblen pràcticament inevitables”, assegura. I avança que, a mesura que la Reserva Federal dels Estats Units comenci a endurir la seva política monetària, els costos de finançament augmentaran i hi haurà menys crèdit disponible, perquè els tipus d’interès redueixen l’incentiu dels inversors per buscar la mena de rendibilitat que ofereixen aquests països.

A aquesta situació s’hi suma que, pròximament finalitzarà la moratòria del deute pactada durant la pandèmia pel Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial amb els països del G-20. I això farà que aquests països emergents necessitin endeutar-se de nou. Per això, Dudley proposa que l’FMI augmenti les ajudes, però també admet que la mesura només “posposa el dia del judici final” i subordina aquests mercats emergents a “prestadors privats” i als grans prestadors estatals, com ho és la Xina.

Així les coses, Dudley considera que el millor que es pot fer és una reforma de gran abast sobre el règim de deute sobirà, perquè sigui més sòlid i resistent al context advers de l’economia. I reclama molta més transparència. “En molts casos, és impossible saber quina és la quantitat de les obligacions dels prestataris, quan venceran, quin és el cost de l’interès i altres termes i condicions, inclosa la garantia que s’ha desemborsat per poder assegurar el préstec”, denuncia l’analista.

 

L’any de la gran crisi, com preparar-nos

El president d’11Onze, James Sène, coincidia en aquesta anàlisi. En una conversa que podeu revisitar a 11Onze Podcast, detallava com afrontar comunitàriament l’embat d’una crisi de deute a escala internacional. El deute públic i la inflació, explicava, fan imprescindible buscar refugi per als estalvis de la gent, perquè no torni a ser la ciutadania qui pagui els plats trencats d’una crisi econòmica.

 

Si vols que el teu negoci faci un gran salt, utilitza 11Onze Business. El nostre compte d’empresa i autònoms ja està disponible. Informa-te’n!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

2022: l’any de la gran crisi

6min lectura

L’escenari amb què ens trobarem el 2022 pot fer por.

Cultura

Història de les crisis: esquerdar les pors (2/2)

18min lectura

A mesura que el segle XXI ha deixat enrere el bel·ligerant

Estalvis

Rècord d’estalvi

4min lectura

Les xifres d’estalvi han marcat un rècord aquest 2021 a causa de la pandèmia i les restriccions.



Equip Editorial Equip Editorial
  1. Pere SorianoPere Soriano says:
  2. Jordi MorenoJordi Moreno says:
    Jordi

    Moltes gràcies per l’argumentació👍

  3. Antonio AmatllerAntonio Amatller says:
    Antoni

    Teniu pensat obrir un bròker?

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Hola, Antoni. De moment, no hi ha plans per a això. Gràcies per plantejar-ho!

      Fa 3 anys
  4. Anònim says:

    Gràcies per l’article. De totes maneres dieu que l’estagflació és el creixement descontrolat de la inflació, i no és correcte. És la combinació del no creixement del PIB (stagnation) amb inflació.

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      És cert, Enric. Gràcies per apuntar-ho!
      A l’article se simplifica el terme, que fa referència a la coexistència d’índexs d’inflació i d’atur alts, i un alentiment en l’índex de creixement econòmic.

      Fa 3 anys
  5. Jesus Manuel Nuňez TizadoJesus Manuel Nuňez Tizado says:
    Jesus Manuel

    👏👏👍

  6. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Es preocupant el q se’ns ve a sobre. A veure si aviat ens doteu de productes financers amb els q poder capear el temporal

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Doncs sí, Manel, d’aquí a ben poc començaran a sortir nous productes, que esperem que siguin del teu interès. Moltes gràcies pel teu comentari!!!

      Fa 3 anys
  7. Roger RuizRoger Ruiz says:
    Roger

    Robert Kiyosaki, economista reputat?! Mare de Déu Senyor! Aquests són els vostres referents??? Aquest personatge, per començar, no és economista, és un especulador amb un MBA de 2 anys que s’ha fet famòs per uns seminaris i un llibre que es pot resumir en que si no ets ric és pq no has estalviat prou per especular en el sector inmobiliari o en borsa i pq pagues massa impostos. Perdoneu, però si voleu ser seriosos haurieu de triar millors les vostres fonts. Si a banda d’economistes voleu citar inversors/especuladors hi ha gent més sólida com W. Buffet, Peter Lynch, Michael Burry,…

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Si tu ho dius, pot ser que sigui així, però si 11Onze l’ha triat, deu ser per algun motiu… De totes maneres moltes gràcies pel teu comentari, Roger!!!

      Fa 3 anys
  8. Gerard Escuer ParramonaGerard Escuer Parramona says:
    Gerard

    A veure quan oferireu ETFs i altres valors d’inversió i ens ajudeu a bandejar aquesta crisi com puguem.

    • Gabriel JosidGabriel Josid says:
      Gabriel

      Com diu el Gerard, Si la crisis se’ns ve a sobre, no tenim massa temps per començar a gestionar els nostres estalvis. Molts estem esperançats amb els productes financers en que 11Onze està treballant. Però caldrà esperar molt?

      Fa 3 anys
    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Doncs a veure, ja falta menys, segur que de mica en mica, i ben aviat, aniran sortint nous productes que seran prou interessants… Moltes gràcies pel teu comentari, Gerard!!!

      Fa 3 anys
  9. Francesc Estafanell PujolFrancesc Estafanell Pujol says:
    Francesc de Borja

    Convida a pensar….

  10. alicia Coiduras Charlesalicia Coiduras Charles says:
    Alicia

    Malauradament existeixen els lobys de poder,que evidentment són econòmics,sempre fan el que calgui per no perdre ni un bri de la seva quota de poder així dons el estira i arronsa es la seva estratègia, però mai perden

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Doncs potser ja és hora que això comenci a canviar… Gràcies pel teu comentari, Alícia!

      Fa 3 anys
  11. Pere SorianoPere Soriano says:
    Pere

    Sembla estrany que per molt que preveuen, analitzen, legislen, decideixen….. tard o d’hora ve la CRISI. Dona a pensar… A que juguen?

  12. Josep RuaixJosep Ruaix says:
  13. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    Em fascina que tot hi haver-hi economistes (pocs) que preveuen i
    n’ analitzin les causes, sempre s’acabi caient al pou
    Tampoc no entenc el FMI
    Si deixes diners a un país per a cobrir despeses i n’hi tornes a
    deixar per cobrir l’anterior préstec, aquest país mai no farà net. Sembla que la finalitat del FMI sigui viure dels interessos dels préstecs, no una ajuda al desenvolupament.

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Tens raó, Mercè. Si ens atenim al seu propòsit, “una organització que treballa per a promoure la cooperació monetària global, assegurar l’estabilitat financera, promoure l’ocupació i el creixement econòmic sostenible, i reduir la pobresa”, no sembla pas que els fets acompanyin les paraules.

      Fa 3 anys
  14. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
  15. Daniela SimónDaniela Simón says:

Deixa una resposta

App Store Google Play