La recuperació de la demanda i del consum del 2021 ha disparat el preu del petroli, dels metalls i del gas, entre altres. Però no és l’únic motiu que ens apropa a la pròxima crisi. Hi hem de sumar interessos especulatius i una tensa conjuntura geopolítica. Tots aquests factors temporals havien de corregir-se a curt termini, però la inflació que ens tenalla segueix ben viva. Què està passant amb el preu del petroli?

D’entrada, el preu del petroli s’ha enfilat tant i tan ràpid que ja és a prop dels 100 dòlars per barril. Des del 2014 que els experts no veien una xifra similar. Aquesta pujada, ara, amenaça el creixement econòmic postpandèmic, però també alimenta la crisi inflacionària que fa temps que es cou. I això, és clar, pot llastar la producció empresarial, però també afectar greument el poder adquisitiu de la ciutadania.

Segons calcula ‘Bloomberg’, la pujada dels 70 dòlars per barril de finals del 2021 als prop de 100 dòlars per barril a finals de febrer pot elevar la inflació aproximadament mig punt percentual als Estats Units i Europa la segona meitat de l’any. I això preocupa, i molt, a la Reserva Federal dels Estats Units, però també altres bancs centrals. Per mirar de combatre aquesta crisi, els caps de finances del G-20 es reuniran per primer cop des que ha començat el 2022.

Tot i que les exportacions d’energia es beneficiaran de l’auge del petroli, gran part de les empreses i de la població es veuran afectades per aquest increment. I és ben sabut que les pujades del preu del petroli acostumen a vaticinar períodes de recessió.

Sense anar més lluny, aquesta setmana passada el director d’investigacions econòmiques del Deutsche Bank, Peter Hooper, ha asseverat que “la crisi del petroli alimenta el que ja és un problema d’inflació molt més ampli”. JP Morgan també ha advertit que, si el preu per barril puja fins als 150 dòlars, “gairebé s’aturarà l’expansió global” i pot fer que la inflació es dispari més amunt del 7%, més del triple de la taxa prevista per la majoria d’institucions financeres.

Cal tenir present que els combustibles fòssils, com el petroli, el carbó i el gas natural, proporcionen el 80% de l’energia de l’economia mundial. Aquests combustibles fòssils han experimentat pujades de més del 50% respecte de l’any anterior. I això, és clar, també afecta les cadenes de subministrament i retarda i eleva els costos de les matèries primeres.

Les tensions geopolítiques a Rússia, que és el productor més gran de petroli del món, tampoc ajuden a contenir els preus. I una oferta restringida per les retallades a l’OPEP no facilita tampoc una distribució més ràpida des d’aquests països —ara per ara, s’exporten 400.000 barrils per mes. Els analistes consideren que frenar la pujada només seria possible si es produís un augment de la inversió en un sector molt contaminant, i en un context en què Occident prefereix apostar per l’energia verda; o que Iran es tornés a incorporar al mercat internacional del petroli. Però no sembla que cap de les dues sortides sigui viable.

Així les coses i per mirar de controlar la inflació, la Reserva Federal i el Banc d’Anglaterra ja han anunciat possibles pujades dels tipus d’interès, però això impactarà en el deute sobirà, sobretot el que han contret les economies emergents. En conseqüència, la Xina en pot sortir perjudicada, perquè és un dels grans prestataris mundials. La Xina també és un dels principals exportadors de petroli i altres materials fòssils, i fins ara havia gaudit d’una inflació molt benigna, però la seva economia continua sent vulnerable i els productors comencen a veure les orelles al llop de la crisi energètica. 

Qui en surt beneficiat?

Però no tots els països es veuen perjudicats per la pujada del preu del petroli. L’energia alternativa ofereix una petita protecció. Per exemple, des que va sorgir als Estats Units la indústria del petroli d’esquist, la seva economia és menys vulnerable que durant la dècada dels 70 del segle XX. Així, tot i que els consumidors interns han de pagar més cara l’energia, els productors nacionals guanyen més diners.

També Rússia se’n podria veure beneficiada, i augmentar 65.000 milions de dòlars els seus ingressos de l’any, fet que podria protegir Moscou de les possibles sancions pel conflicte amb Ucraïna. I aquest augment també podria beneficiar altres economies emergents en el sector, com el Canadà o els països de l’Orient Mitjà. 

La recessió que ve després

Per al comú de la població, i per a la majoria d’economies, però, no hi ha res a celebrar. El responsable de sistemes i serveis d’informació d’AXA IM, Chris Iggo, ha advertit que la inflació “podria mantenir-se al voltant del 7% durant tota la resta de l’any, el que suposaria pujades més agressives per part de la Reserva Federal i ens acostaria a una pròxima recessió”. 

També els analistes del Bank of America Merrill Lynch han avisat que l’economia està arribant a un “final de cicle”. La crisi de la Covid-19, els milions mobilitzats pels governs per respondre-hi i que han endeutat encara més les economies del món i, ara, els estímuls dels bancs centrals per combatre la inflació poden haver-ho accelerat tot. La pujada del preu del petroli és un símptoma més a tenir en compte. I no sembla que, a la llarga, tingui una bona solució.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!