L’elit econòmica mundial s’ha congregat aquesta setmana en la localitat suïssa de Davos. El temor a una possible recessió ha marcat la trobada anual del World Economic Forum, que segueix llastrada per l’escassa presència de dones.

“Una reunió familiar per a les persones que van trencar el món modern”. Així va definir la trobada anual del Fòrum de Davos Anand Giridharadas, excolumnista de ‘The New York Times’ i editor de ‘The Ink’. “Un entorn de col·laboració únic en el qual reconnectar, compartir idees, obtenir noves perspectives i crear comunitats i iniciatives de resolució de problemes”. Així la cataloga el World Economic Forum en el seu web.

Aquest esdeveniment, que en 2021 es va cancel·lar per la pandèmia, congrega cada any a polítics, empresaris, acadèmics, líders socials i celebritats a Davos per a abordar l’agenda global. Tot i que normalment se celebra al gener, entre muntanyes nevades, la variant ómicron de la covid-19 va obligar a retardar-lo i finalment s’ha desenvolupat entre el 22 i el 26 de maig.

Uns consideren que serveix per a que l’elit mundial es doni copets a l’esquena i s’intercanviï favors. Uns altres opinen que es tracta d’una plataforma per a buscar solucions als principals problemes i conflictes globals. Probablement, tant els uns com els altres tenen part de raó.

Una cita elitista

És evident que participar en aquest esdeveniment no està a l’abast de qualsevol. Per fer-ho, cal ser un dels aproximadament mil membres del World Economic Forum, la qual cosa pot sortir per més de mig milió d’euros, o ser convidat. Sigui per una via o per l’altra, la presència en l’esdeveniment suposa una oportunitat d’influir en l’agenda mundial.

La llista de participants d’enguany ha inclòs uns 1.250 líders empresarials, més de 300 polítics de tot el món i uns 200 representants d’ONG, a més d’emprenedors, acadèmics i altres membres de la societat civil.

El World Economic Forum va néixer l’any 1971 de la mà de Klaus M. Schwab, un professor de la Universitat de Ginebra que va convidar a prop de mig miler d’executius europeus a una trobada sobre gestió empresarial. En 1987 aquesta organització sense ànim de lucre va adoptar el seu nom actual i va adquirir un enfocament més ampli per a donar cabuda als grans temes que afecten el futur de la humanitat.

De la polarització a la guerra d’Ucraïna

L’edició de 2020, que va superar els 3.000 assistents, va posar de manifest la polarització en el món, amb dos grans protagonistes antagònics. D’una banda, el llavors president dels Estats Units, Donald Trump, i, de l’altre, l’activista Greta Thunberg, que tirava en cara als grans líders mundials la seva inacció davant el canvi climàtic.

Enguany han passat per Davos des de la directora executiva del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, o la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, fins a figures empresarials com Bill Gates o George Soros. I en l’obertura va intervenir per videoconferència el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, qui va reclamar majors sancions per a Rússia. En qualsevol cas, l’aclaparadora majoria d’homes demostra que les elits del poder encara estan lluny de la paritat de gènere.

Les més de 150 sessions d’aquesta edició s’han articulat en vuit àrees temàtiques, que inclouen medi ambient, economia, tecnologia i innovació, treball, negoci, salut, cooperació i equitat social. La guerra a Ucraïna, la crisi energètica i alimentària, així com el seu impacte en la complexa situació econòmica, han acaparat els focus.

El temor a la recessió

Les males notícies no són bones per als negocis i a Davos es tendeix a oferir una visió una mica edulcorada del futur. Tot i això, enguany era difícil obviar el risc de recessió.

La directora del FMI va reconèixer amb la boca petita que no es pot descartar una contracció econòmica i va advertir que 2022 serà un “any dur”. Per la seva part, José Viñals, president de Standard Chartered, va reconèixer que les amenaces que planen sobre l’economia global poden convertir-se en “una tempesta perfecta”.

Encara que es produís una nova recessió, aquesta circumstància no impediria que segueixi ampliant-se la llista de nou-rics que aspiren a participar en el Fòrum de Davos. Un informe d’Oxfam indica que, malgrat l’enfonsament global de l’economia, durant la pandèmia va sorgir un nou milmilionari cada 30 hores.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.