El Govern espanyol finalment ha aprovat la reforma de la Llei de Seguretat Nacional, però la gran potestat que s’atorga als poders públics per a afrontar situacions de crisi molt poc definides genera una gran inquietud per com pot afectar els nostres drets fonamentals. Miriam Frias, assistenta financera d’11Onze, analitza la notícia.
Oficialment, la Llei de Seguretat Nacional del 2015 pretén garantir que l’Estat pugui disposar dels recursos estratègics necessaris per a fer front a situacions de crisi, riscos i amenaces que afectin la seguretat nacional. El nou text no afecta el contingut essencial de la llei, tanmateix, centralitza més competències i concreta algunes actuacions a realitzar en situacions de crisi per garantir que en tals escenaris el país comptarà amb els recursos bàsics.
El concepte no és cap novetat, i tant Espanya com altres països tenen lleis pensades per garantir recursos crítics, instant a la col·laboració empresarial i estatal, durant un context de crisi extrema, com vam patir durant la pandèmia de la Covid-19. Així i tot, i com explica Miriam Frias, “s’han fet modificacions que no han arribat al públic i que no deixen de ser una incògnita”.
La Llei de Seguretat Nacional.
El balanç entre drets i deures
L’ambigüitat i manca de concreció del text permeten una interpretació jurídica massa àmplia que genera desconfiança entre la població. “És un as a la màniga que pot utilitzar el govern quan consideri necessari”, afirma Frias. Això vol dir que l’Estat “podria obligar a qualsevol persona major d’edat a realitzar prestacions personals i a complir les ordres que les autoritats impartissin”.
La reforma de la llei també ha fet saltar les alarmes entre les empreses que veuen amb preocupació com l’Estat podria requisar els seus béns, aturar la seva activitat o, fins i tot, ocupar-les de manera transitòria. Com detalla Frias, “empreses i entitats jurídiques també haurien de realitzar prestacions personals o materials. L’Estat tindria el dret de poder confiscar, requisar o expropiar tot tipus de béns”
Després de l’experiència de l’abús i abast en l’aplicació de l’article 155, és com a mínim preocupant, que una llei de seguretat nacional, que a priori ha de ser més eficaç i ràpida en la seva aplicació que aquest article de la Constitució, no garanteixi que no hi haurà un abús d’autoritat pels representants del poder executiu de l’Estat. “Esperem que aquestes situacions i aquests exemples mai s’arribin a materialitzar, però no està de més ser-ne conscients, perquè res és impossible”, conclou Frias.
Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.
graaciess
Gràcies a tu, Joan, pel teu comentari!!!
No, no tot s’hi val en nom de “La seguridad nacional”!
Cal estar alerta perquè no s’aturaran per res.
Pregunta: Si tenim els nostres estalvis fora dels bancs espanyols (en aquest cas onze banc amb seu fora de l’estat espanyol), és a dir, sota el paraigües d’un altre estat on no te validesa aquesta llei de seguretat nacional, poden també confiscar-nos?
En principi l’estat Espanyol no els pot confiscar. Per aconseguir-ho haurien d’iniciar un procés judicial amb la justícia del país en qüestió i això es faria enrevessat i llarg, i suposadament l’estat espanyol no ho farà. Moltes gràcies pel teu comentari, Cristian!!!
“La sobirania nacional resideix en el poble…” Article 1.2 de la CE. S’ha de fer valer.
Tota la raó del món! No pas als polítics, partits polítics o l’Ibex-35, però s’ho passen pel folre… Moltes gràcies pel teu comentari, Pere!!!
A la vista de les respostes que arriben dels estaments europeus en les ocasions que se’ls reclama intervenció, el que millor podrien fer els legislatius, executius i judicials es plegar i deixar que posi ordre gent vàlida, que els aprofitats i la picaresca encara està implantada i ens podem desfer. Caldria un canvi molt radical. Salut.
Si Pere, n’hi ha alguns que ja fa temps que han quedat fora de termini i caldria una bona renovació, sembla que se’ls ha enganxat la cadira sota les caderes!!
Cal tenir en compte el que diu l’article ja que l’estat que tenim no improvitza i no dubtarà en utilitzar qualsevol recurs legal o quasi com fa sovint
Esperem que no ho utilitzin perquè seria un experiment lamentable, la veritat.
Si això arriba a passar, la gent ja no estem per osties, més quan ha quedat palès q només miren pels interessos de l’oligarquia i les seves pròpies butxaques.
Ben dit Manel!
Esperem que no s’apoderin dels nostres bens, i actuïn correctament y que ho ratifiqui el constitucional. Perquè sinó faran un nyap com el confinament declarat inconstitucional per no aplicar-ho correctament. Salut i republica nois.
Cert Crisitan, massa decisions i lleis s’han creat per la por a perdre el poder… però lamentablement la desconfiança sembla apoderar-se d’aquells que tenen més i per no perdre el què tenen, es cobreixen les espatlles amb el poc que s’han guanyat amb esforç els altres. Salut!