L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és un tribut de caràcter personal i directe que juga un paper essencial en la recaptació d’impostos i en la redistribució de la riquesa. Es tracta d’un impost de l’Estat cedit parcialment a Catalunya, però quins són els seus orígens?

Ens trobem enmig de la campanya de la declaració de la renda que enguany va de l’11 d’abril al 30 de juny i que més de 23 milions de contribuents hauran de realitzar. Gairebé tothom té més o menys clar com fer-la i el concepte d’aquest tribut basat en el balanç d’ingressos i despeses que hem tingut durant l’any anterior. El que molta gent potser no sap és l’origen d’aquest impost i la seva evolució al llarg de la història.

El primer sistema tributari general 

Encara que l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), com el coneixem actualment, és un tribut relativament recent que va ser aprovat el 1978, els seus orígens es remunten al segle XIX. 

Els primers impostos sobre la renda daten de l’any 1845, quan es va establir el primer sistema tributari general nascut d’una reforma fiscal impulsada per Alejandro Mon i Ramón de Santillán que va simplificar el quadre d’impostos existents i va suposar una àmplia unificació fiscal a tot l’Estat espanyol.

El motiu d’aquesta reforma era eliminar les traves al creixement econòmic en un context d’industrialització i d’una revolució liberal en substitució de la Monarquia absoluta pròpia de l’Antic Règim. Així doncs, es van eliminar tributs clàssics com els dels delmes o les alcabales.

Reforma tributària durant la Segona República

Un dels primers intents moderns d’imposar un impost sobre els ingressos personals a Espanya es va produir durant la Segona República (1931-1939). En aquest període, sota el govern de Manuel Azaña, va néixer un nou impost impulsat pel ministre d’Hisenda Jaume Carner. 

La Llei Carner, més coneguda com a contribució general de la renda va ser aprovada el 1932 i va entrar en vigor al començament de 1933. Si bé la seva aplicació era limitada i es va diluir després de la Guerra Civil amb la dictadura de Franco, incloïa un impost sobre els ingressos individuals que va marcar el precedent del que més tard es coneixeria com a IRPF.

La transició i els Pactes de la Moncloa

No va ser fins al 1977 arran dels acords signats al Palau de la Moncloa durant la Transició espanyola, també coneguts com a Pactes de la Moncloa, que es van establir les bases del sistema tributari contemporani. D’aquesta manera, el 1978 es creava el primer IRPF modern amb un ampli consens polític. 

Aquesta llei va establir les bases per a la tributació dels ingressos personals amb un sistema d’impostos progressiu, on les altes rendes pagaven un percentatge més alt d’impostos. En aquest cas, comptava amb 28 trams i els seus tipus impositius arribaven fins al 65,5%. Es tractava d’un impost que afectava a totes les persones amb ingressos superiors a les 300.000 pessetes.

Fins ben entrats els anys vuitanta la manera de fer la declaració de la renda no va canviar gaire, però amb el desenvolupament de les noves tecnologies digitals van anar agregant-se nous canals d’accés per portar a terme aquesta activitat fiscal fins a la possibilitat actual de fer la declaració per internet. Així mateix, va evolucionar incorporant diverses novetats com ara la cessió del 50% de l’impost a les comunitats autònomes.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.