El paper de l’or com a actiu indispensable per diversificar i reduir el risc d’una cartera d’inversions enfront de la incertesa econòmica està més que demostrat. Tanmateix, segons una anàlisi feta pel Consell Mundial de l’Or, la seva capacitat de proporcionar rendibilitat a llarg termini és més elevada del que generalment se sol assumir.

Encara que generalment es percep com una opció conservadora per reduir el risc de les nostres inversions i que la seva funció principal és la de dipòsit de valor, un informe elaborat pel Consell Mundial de l’Or (WGC) conclou que les anàlisis tradicionals dels rendiments de l’or deixen de banda alguns factors importants que revelen una rendibilitat a llarg termini millor del que se sol pensar.

Segons el WGC, existeixen marcs per a estimar la rendibilitat de l’or a llarg termini, però manquen d’un enfocament sòlid que s’ajusti a les hipòtesis del mercat de capitals per a altres classes d’actius. Aquestes estimacions estan estretament correlacionades amb el nivell general de preus mesurat per l’índex de preus de consum (IPC). D’acord amb aquesta premissa, la rendibilitat esperada de l’or a llarg termini sol oscil·lar entre el 0% i l’1%.

No obstant això, l’anàlisi feta per l’organisme conclou que, si bé els estudis existents són rics en informació, amb freqüència es basen en dues pautes que, en la seva opinió, “caracteritzen erròniament a l’or i han portat a conclusions esbiaixades”. 

El Patró Or i la inversió financera

Per començar, gairebé tots els models utilitzen dades de períodes amb patró or. Tot i que el Consell Mundial de l’Or accepta que per norma general és millor tenir tantes dades històriques com sigui possible, en analitzar els preus de l’or, la cronologia més llarga esbiaixa les dades perquè durant la major part del segle XX el preu de l’or el fixaven els bancs centrals.

“Encara que el seu rendiment històric durant els períodes del Patró Or és una referència interessant, el més important és la seva estructura de mercat i el seu comportament després de 1971”. Per tant, a fi d’evitar aquest biaix, l’organisme utilitza dades a partir del 1971 per fer la seva anàlisi. 

L’altre factor que pot provocar que l’anàlisi del comportament a llarg termini de l’or sigui poc fiable és que els models solen assumir que la inversió financera impulsa gairebé exclusivament la demanda, ignorant altres factors importants d’aquesta. Segons l’estudi, la inversió financera representa un percentatge relativament petit de la demanda en relació amb les reserves d’or existents, mentre que altres fonts són més importants a llarg termini.

En conclusió, fent servir aquest model revisat que proposa el Consell Mundial de l’Or, la rendibilitat de l’or ha estat molt millor en els últims cinquanta anys del que suggereixen les anàlisis convencionals, amb una mitjana anual del 8%. El mateix model preveu una rendibilitat mitjana anual del 5,2% durant els pròxims quinze anys.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.