A finales del siglo XIII, el viejo fraile franciscano Salimbene de Adán (1221-1288) recluido en el monasterio de Montefalcone, realizando un acto de memoria redacta sus impresiones personales sobre su azarosa vida. En el folio 459 de la Chronica fratis Salimbene de Adán ordinis minorum dejó escrito que el rey Pedro el Grande (II de Aragón) ascendió hasta la cima del Canigó justo después de la batalla del Coll de Panissars contra las tropas franceses de Felipe III El Artimaña (1 de octubre de 1285).
Deja una respuesta
Lo siento, debes estar conectado para publicar un comentario.
Molt interessant. Gràcies per la lliçó, Oriol!
Un espai tan aprop i tan lluny! Gràcies pel comentari! Seguim a La Plaça!
👌
Gràcies, Joan! Seguim a la Plaça.
Es clar que no es pot ser només especialista en una matèria. En aquest cas si no situes els fets descrits sobre el Canigó en el context cultural del segle XIII i l’auge dels llibres de cavalleries, pots creure que Pere el Gran va fer el cim!
Gràcies Oriol, un article molt interessant!
Mercè, es tracte d’un contingut una mica complex i tècnic per La Plaça. Només comentar que en el passat vaig haver d’invertir força temps de treball i estudi per entendre la crònica i que si no estàs avesat en la biografia d’en Pere el Gran, potser no s’entent tota la força del personatge . Seguim a La Plaça.