El 17 de desembre de 2021 és la data límit perquè els països de la Unió Europea facin efectiva la Directiva 2019/1937, del 23 d’octubre, aprovada pel Parlament Europeu i el Consell de la UE, sobre denunciants de corrupció o whistleblowers. Expliquem la figura del whistleblower i com ens afecta aquesta nova llei.

Un denunciant, un alertador, una persona que treballa per a un organisme públic o una empresa, i que denuncia públicament alguna irregularitat, generalment d’un govern o d’una corporació, que sigui d’interès públic. Així podríem definir a un whistleblower.

És un concepte que no és nou, però que ha tingut certa notorietat en les dues últimes dècades a causa dels nombrosos casos que han sortit a la llum. Sobretot, gràcies a WikiLeaks, una organització internacional sense ànim de lucre i no censurable, fundada per Julian Assange l’octubre del 2006 a Islàndia, que es dedica a publicar documents secrets de forma anònima, tot protegint les fonts d’informació.

Poden ser temes de corrupció, de vulneració d’alguna llei, de vulneració de drets humans, etc., però en general es tracta de revelacions d’informació o de denúncies que tenen un component ètic. És a dir, el denunciant considera que és un deure personal i una qüestió d’integritat envers la societat donar aquesta informació.

Manning, Snowden, Falciani

Són casos com el de Bradley Manning, ara Chelsea Manning, una exsoldada i analista d’intel·ligència de l’exèrcit dels EUA que va lliurar milers de documents classificats militars i cables diplomàtics exposant moltes de les barbaritats comeses pels EUA a les guerres d’Iraq i l’Afganistan. 

També hi ha el cas d’Edward Snowden, que va donar a conèixer gran part de l’espionatge industrial i a ciutadans, il·legal, tant als Estats Units com a altres països, sobretot a països de la Unió Europea, per part del govern americà. 

Igualment, fora de l’entorn de WikiLeaks, hi ha el famós cas d’Hervé Falciani, conegut com la llista Falciani, on aquest enginyer de sistemes franco-italià va entregar un llistat de més de 130.000 evasors fiscals amb comptes bancaris a Suïssa, mentre treballava a HSBC Private Bank.

Protecció legal

La figura del whistleblower està reconeguda i protegida per la llei en l’àmbit internacional i també a escala nacional per molts països. Almenys en teoria, perquè a la pràctica hem vist que, quan es tracta de certs interessos de governs or de l’establishment, moltes vegades, aquestes proteccions no existeixen o s’ignoren sota el pretext que constitueixen espionatge, traïció o divulgació d’informació que posa en perill altres persones o que van en contra de l’interès nacional. I així és com, sovint, molts acaben a la presó o a l’exili, acusats i condemnats de diversos càrrecs de dubtosa legalitat, però curiosament tots coincideixen a haver exposat corrupció governamental, activitat il·legal de governs o terrorisme d’estat.

Directiva Europea

No obstant això, i en compliment de la Directiva Europea relativa a la protecció de les persones alertadores, Espanya, i la resta de països membres, han d’incorporar per força aquestes noves normes a la seva legislació abans del 17 de desembre d’aquest any.

Després de la consulta pública feta el passat mes de gener, s’han presentat diverses propostes de llei per diferents partits polítics que, tot i tenir marge de maniobra, hauran d’instaurar tota una sèrie de mesures aprovades per Parlament Europeu, encarades a garantir la igualtat de protecció a les persones denunciants, independentment de l’estat membre de la UE a què pertanyin.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!