L’escenari amb què ens trobarem el 2022 pot fer por. Però a la comunitat d’11Onze ens preparem per afrontar-ho. Parlem amb el president d’11Onze, James Sène, de l’endeutament dels països, de la possible fallida del sistema financer internacional i de la superinflació. Com ens en sortirem? El 2022 serà la nostra pedra de toc.

L’escenari a Europa és desolador. El Banc Central Europeu (BCE) fa mesos que avisa de l’excés de deute que acumula la banca tradicional en empreses energètiques en declivi. En un nou episodi del podcast Ens Interessa, el president d’11Onze, James Sène, analitza el context econòmic internacional, en conversa amb el director de continguts Toni Mata. I Sène és taxatiu: “Si el BCE és tan clar, és que les coses són molt pitjors del que volen fer creure. Hi ha un seguit de circumstàncies geopolítiques i una crisi del sistema monetari i financer internacional que provoquen la tempesta perfecta”.

No obstant això, les conseqüències econòmiques de tot plegat, avisa Sène, no arribaran d’un dia per l’altre, sinó que s’acumularan, si no hi posem remei, fins a arribar a una situació de col·lapse. Així s’explica que, a la pràctica, la banca tradicional es trobi ja en una situació de fallida, però encara se sostingui per la inèrcia que arrossega el BCE, que no ha deixat d’imprimir diners i d’oferir ajudes pandèmiques. 

“S’ha volgut tapar tant el forat, que hem imprès massa bitllets, i estem entrant en una fase de superinflació, amb valors del 7% al 10%. Això vol dir que els diners estalviats valen un 10% menys”, argumenta el president d’11Onze. A tot plegat cal sumar-hi unes estructures financeres anquilosades. “I tots en paguem les conseqüències: interessos desbocats, comissions per tot, reduccions de personal d’atenció al client, un servei cada vegada pitjor. És una mort anunciada”, afirma Sène.

Els Estats Units, a la corda fluixa

A l’altra banda de l’Atlàntic les coses no van millor. Els Estats Units estan, tal com admet el president d’11Onze, en una situació molt complicada. “Amb un deute absolutament fora de límit, una inflació declarada del 7,8% el trimestre passat, això vol dir que és probablement pitjor. L’economia americana representa, ara, el 24% de l’economia mundial, el percentatge més baix de la seva història”, resumeix. Això motiva que el dòlar perdi cada dia més valor i, de retruc, el poder adquisitiu de la ciutadania.

“Les conseqüències seran radicals i molt importants per a nosaltres, sense cap dubte. Els Estats Units hauran de defensar la seva economia, i les mesures que prendran és probable que deixin a molta gent a l’estacada”, argumenta Sène. El deute americà és, també, el deute d’Europa, del Japó i d’altres economies de l’Occident capitalista.

“Sovint es culpa de la crisi a les empreses, però la realitat és que qui està en fallida són els Estats. No tenen diners, i augmenten la pressió fiscal sobre la ciutadania. Aquest deute l’ha provocat la seva incapacitat de gestionar els recursos de tots”, diu Sène. I ho exemplifica amb el sistema de pensions que actualment és vigent a l’Estat espanyol, i que és a prop de la bancarrota. “Cada any, el Mercer CFA Institute Global Pension Index qualifica les pensions de 43 països i, a Europa, aquest 2021, Espanya està el tercer per la cua. Calculen que la possibilitat que les pensions puguin perdurar és d’un 28 sobre 100. Estem pagant més del que podem assumir”, explica Sène.

Opcions per capejar la crisi

Busquem solucions. La crisi sembla inevitable perquè hi ha massa deute acumulat. Què podem fer com a ciutadans per evitar al màxim possible l’impacte d’aquesta crisi? Cal formar-se financerament i ser capaços de gestionar responsablement els nostres recursos. “Hem de començar a obrir els ulls i aprendre a gestionar els nostres diners. No podem corregir aquest error global, perquè està en mans dels governs, però, individualment, hem d’intentar generar valor amb els diners que tenim, que sigui superior al decreixement produït per la inflació o l’IPC…”, defensa el president d’11Onze.

I, això, és clar, no es pot fer amb els estalvis en comptes corrents, sense fer-hi res. “A l’Estat, el 40% de la gent té els diners estalviats en comptes corrents. No estem entenent res del que està passant!”, alerta Sène. Per això, i primer de tot, els diners s’han de guardar en entitats financeres que protegeixin els seus clients: a 11Onze els diners dels comptes estan fora del balanç de l’empresa. Encara que l’entitat financera dipositària fes fallida, els diners dels clients no se’n ressentirien. No es poden tocar, estan garantits al 100% sense límit de quantitat. “És com una caixa forta, no es poden perdre de cap manera”, rebla Sène.

En segon lloc, els estalvis caldria tenir-los en dipòsits que donin un mínim rendiment. I tercer, s’hauria d’invertir una petita part d’aquests estalvis, sense posar en risc el nostre patrimoni, ja sigui en immobles, en metalls preciosos, en criptomonedes o en paquets ETF. “Que almenys puguem generar el que estem perdent. Aquest any, per exemple, l’or ha donat un 25% de retorn, i la plata, un 70%”, exemplifica. La idea és, com a mínim, corregir la devaluació dels sous que provoca la inflació.

“No es tracta de ser un ‘broker’, i llegir alhora vint panells d’inversió. Això és un maldecap. Cal buscar productes que entenguem!”, anima Sène. De fet, 11Onze s’ha proposat fer pedagogia, a La Plaça i amb la seva super app, El Canut, perquè qualsevol persona, tingui l’edat que tingui, pugui moure els seus estalvis sense córrer cap risc. 

Per tant: sí, tots els indicadors apunten que el 2022 serà l’any que veurem una de les més grans crisis econòmiques de la història. Però tenim l’oportunitat de preparar-nos com a comunitat per trobar la manera d’esquivar els danys. A 11Onze treballem perquè així sigui.

11Onze s’està convertint en un fenomen com a primera comunitat fintech de Catalunya. Ara, llança la primera versió d’El Canut, la super app d’11Onze, per a Android i Apple. Des d’El Canut es pot obrir el primer compte universal al territori català.