Alfredo Acosta: “Potser, és la natura la gran protagonista…i la reconnexió amb ella?

Ja fa uns anys que l’arquitectura sostenible ha passat de ser d’un conjunt de conceptes i promeses que mai acabaven de realitzar-se a una realitat tangent. El consens social en vers el respecte al medi ambient i l’ús que fem dels recursos naturals està canviant paradigmes preestablerts en tots els àmbits, també a l’arquitectura. L’avanç de la tecnologia de la construcció ens permet considerar projectes que no fa gaires anys eren irrealitzables.

Avui parlem d’arquitectura sostenible amb l’arquitecte tècnic Alfredo Acosta, membre del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers Edificació de Barcelona – CAATEEB, que està desenvolupant un projecte d’ECODISSENY.

· Portem més d’un any en moments difícils per molts entorns econòmics. El 70% d’arquitectes són autònoms i d’aquests un terç cobra menys de 15.000 euros. Com ha afectat la Covid-19 a un sector que ja estava en crisis abans de la pandèmia?

Efectivament la professió ha viscut moments millors que els actuals. Penso que arquitectes i aparelladors d’exercici liberal, en general, estem “entrenats” per conviure amb les fluctuacions de volum de treball.

· Fa trenta anys que et dediques a l’arquitectura. Fins a quin punt l’arquitectura sostenible està canviant el teu entorn de treball? És encara un tema marginal o estem parlant d’una tendència que cada cop té més pes en el teu dia a dia?

Sostenibilitat, és un concepte el qual seria ideal que totes les persones fóssim conscients el valor que té. A poc a poc, estem entenent que només tenim un planeta, i que hem de “dialogar” amb ell, ser coherents i respectar-lo.
A mi m’agrada parlar “d’entendre el context”, a partir d’aquí pots “llegir” situacions (generals o particulars), veure, sentir, comprendre i, molt important, plantejar-te qüestions adequades i reflexionar.
Si em permets, m’agradaria plantejar alguns temes a debatre:

• Hem passat el “punt de no retorn”?
• Tenim clar que el focus no és l’interès individual, sinó el col·lectiu?
• Potser, és la natura la gran protagonista … i la reconnexió amb ella?
• És possible un desenvolupament econòmic i social, compatible amb el respecte a l’entorn?
• Potser és necessària una nova mirada?

Tenim tecnologia i eines que ens “regalen” milions de dades cada dia. Podem gestionar adequadament aquestes dades i transformar-los en coneixement? A partir d’aquí, i amb el suport de les institucions, desenvolupar estratègies alineades amb “valors”.

· La rehabilitació d’habitatges és un sector que continua en plena expansió, en part degut a la mala construcció que es va efectuar en passades dècades, però fins a quin punt la rehabilitació energètica està guanyant terreny en aquest àmbit?

La manca de sòl urbanitzable en les grans ciutats fa de la rehabilitació una òptima opció.

En els últims anys apareixen conceptes com: rehabilitació energètica, hàbitats saludables, accessibilitat universal, gestió de residus i de l’aigua, infraestructura verda (cobertes enjardinades), economia circular, energies renovables, reducció d’emissions… tot això està dins d’un marc conceptual amb un nexe comú: CREIXEMENT COHERENT “ECOSOSTENIBLE”, que genera un canvi de paradigma.

Des del meu punt de vista, el gran repte es troba en aconseguir ser àgils a aplicar el coneixement i l’experiència adquirida. M’explico… els mètodes, normativa, marc legal, solucions i processos de construcció tradicionals, evolucionen lentament (a diferent velocitat que el coneixement aplicable).

¿Potser no ens fa “prou mal”, per a ser ràpids de moviments?, potser només veiem el que és evident i no detectem intangibles?

· Estem en un món molt diferent de quan molts de vosaltres vàreu acabar la vostra carrera i la tecnologia ha avançat molt en els últims anys. Quins recursos formatius tenen arquitectes de la teva generació que només van ser formats en rehabilitació constructiva o històrica?

No ens queda una altra opció que ser proactius i formar-nos contínuament. Els col·legis professionals ofereixen cursos de formació, recursos web (seleccionant la font d’informació) i l’actitud de “l’etern aprenent” del dia a dia en la pràctica professional.

· En aquest sentit i des de la digitalització del vostre sector com ajuden les noves tecnologies arquitectòniques i la introducció de noves eines digitals com la metodologia BIM (Building Information Modelling) a projectar habitatges i espais més sostenibles?
Partint del concepte: “si és mesurable, és millorable”, pots intuir que tenim al nostre abast quantitat d’eines i programari que ens aporten dades per poder prendre decisions afinades per a cada necessitat.

BIM és l’evolució natural dels primers programes de dibuix. Amb BIM podem dissenyar, “construir 3D”, valorar econòmicament, planificar i realitzar seguiment de l’execució d’una obra. Podem visualitzar problemes i anticipar-nos.

· Alguna cosa més que vulguis recalcar?
Per acabar, tan sols apuntar uns temes que em semblen adequats: penso que és important, entendre les diferències culturals, el valor de la comunitat en la presa de decisions (Cohousing). L’honestedat d’una societat comença en cada persona. Una nova mirada a les opcions de finançament. És possible transformar l’economia i arribar a un punt d’equilibri amb el medi natural i biodiversitat, metodologia LEAN. Hi ha diferents certificacions ambientals d’edificis, i penso que pot portar a confusió per a l’usuari final.