La notícia que Aràbia Saudita ha decidit no renovar un suposat acord amb els Estats Units que l’obligava a vendre el seu petroli en dòlars s’ha fet viral a les xarxes i a la premsa alternativa, suscitant debats sobre el possible declivi del dòlar com a moneda de reserva mundial, mentre experts dels mitjans generalistes la titllaven de notícia falsa. 

La informació que es va fer viral a les xarxes i que va ser repetida per alguns mitjans informatius la setmana passada apuntava que el 9 de juny de 2024 l’Aràbia Saudita no havia renovat el seu acord de 50 anys sobre el petrodòlar amb els Estats Units, segons el qual, estava obligada a vendre el seu petroli exclusivament en dòlars estatunidencs i invertir els seus excedents en bons del Tresor estatunidenc.

El debat s’ha centrat en el fet que aquest desenvolupament pot accelerar la tendència a la desdolarització, segons la qual els països busquen reduir la seva dependència del dòlar estatunidenc. Per tant, debilitant encara més l’hegemonia del dòlar com a moneda de reserva mundial i accelerant el seu declivi.

La premsa generalista simplement va ignorar la notícia o la va qualificar de “fake news”, citant experts com, Paul Donovan, economista cap d’UBS Global Wealth Management, que afirmaven que mai va existir un acord formal que exigís a l’Aràbia Saudita fixar el preu del seu cru en dòlars. De fet, segons explicava Donovan, després que se signés l’acord de cooperació econòmica conjunta de 1974, l’Aràbia Saudita va continuar acceptant altres divises, com ara la lliura esterlina, i no va ser fins a finals d’aquell mateix any quan el Regne va deixar d’acceptar la lliura com a pagament.

Tanmateix, també han sortit a la llum declaracions donant credibilitat al suposat acord: “Des dels anys setanta, els Estats Units han estat pressionant a l’Aràbia Saudita perquè vengui el seu cru en dòlars amb la finalitat de protegir l’estatus del dòlar i exigint a l’Aràbia Saudita que compri bons i armes estatunidenques”, afirmava Shigeto Kondo, investigador principal del Centre JIME de l’Institut d’Economia Energètica del Japó.

Repassem una mica d’història

L’estatus del dòlar com a moneda de reserva mundial precedeix la creació de la petrodivisa coneguda com el petrodòlar, bàsicament, els ingressos per exportacions de petroli denominats en dòlars estatunidencs. Dit això, no podem obviar els fluxos financers, coneguts com a reciclatge de petrodòlars, segons els quals, els diners que els països occidentals gasten en comprar petroli acaben tornant en gran part a l’economia dels Estats Units a través d’inversions financeres o la compra de deute per part dels productors d’energia.

És cert que aquest patró de divisa establert el 1973 no neix d’un contracte ni d’un tractat, però sí d’un acord, diguem-li implícit, inicialment entre els Estats Units i l’Aràbia Saudita que més tard s’ampliaria a altres països de l’OPEP, segons el qual els països productors de petroli es comprometien a vendre el seu petroli en dòlars a canvi de rebre protecció del soci americà i de reinvertir el superàvit de les exportacions de petroli en comprar armament i deute dels Estats Units a través de Bons del Tresor. 

Dit d’altra manera, després d’una crisi petroliera que va posar en qüestió el futur del dòlar com a moneda de reserva, sobretot després que França, Alemanya i altres països liquidessin les seves reserves en dòlars, l’exèrcit dels Estats Units es va convertir en una força militar mercenària dels règims teocràtics del Golf Pèrsic a canvi d’assegurar que el dòlar continués sent la moneda preferida per a les compres de petroli a tot el món, perpetuant la seva demanda i el seu valor. 

Aquest reciclatge de petrodòlars crea una demanda de deute del país emissor quasi il·limitada, que permet als Estats Units imprimir gran quantitat de diners (deute) sense conseqüències. Encara més, qualsevol líder d’aquesta regió que s’ha oposat a vendre el seu petroli en la divisa americana —com van fer Saddam Hussein i Muammar al-Ghadafi— ha estat considerat una amenaça directa al petrodòlar, és a dir, a l’hegemonia dels Estats Units. A continuació, aquests països han estat intervinguts militarment, fet que, “casualment”, ha provocat que es reprengui la venda del seu petroli en dòlars.

La realitat d’un món multipolar

En última instància, és irrellevant si existia o no existia un acord formal entre els dos països que concretés l’ús de la divisa estatunidenca en la compravenda de petroli. El context geopolític i econòmic mundial en els anys setanta era molt diferent de l’actual. El dòlar s’havia perfilat com a la moneda de reserva “de facto” abans que es firmés cap acord i no hi havia cap alternativa real. 

Avui, però, ens trobem en el context d’un món multipolar que està esperonant un reequilibri necessari i inevitable de l’ordre mundial i que no requereix l’expiració d’un acord de fa cinquanta anys. Al Fòrum de Davos de 2023, el ministre de Finances de l’Aràbia Saudita, Mohammed Al-Jadaan, anunciava que el regne estava obert a acceptar monedes locals per al comerç de petroli i reafirmava la seva decisió en la visita a l’Índia el passat mes de setembre. Les vendes de cru en altres monedes ja no són cap novetat.

Durant les últimes dues dècades, el dòlar ha passat de representar més del 70% de les reserves oficials globals al  58% actual, segons dades de l’FMI. Això no vol dir que, ni de bon tros, estigui en perill imminent de perdre el seu estatus com a divisa mundial, però és innegable que la seva supremacia com a divisa comercial i l’hegemonia que li atorga als Estats Units estan sent erosionades any rere any i tenen els dies comptats.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.