Jordi Roset és copropietari de la cadena de carburants Petrolis Independents, franquícia de Petro7 i al seu torn, marca del grup de benzineres Petrolis Roset S.L. Inversor a 11Onze, l’empresari ha ubicat benzineres de baix cost a diferents comarques del territori català i destina part dels beneficis a projectes a favor de la independència de Catalunya. En Jordi és de Terrassa i està compromès amb el futur del país i la necessitat d’apostar per una estructura bancària pròpia que l’avali.

Per què has decidit invertir a 11Onze?

El motiu principal és que, per circumstàncies del passat, Catalunya no disposa de cap banc íntegrament català. Després del procés independentista del 2017, entitats bancàries més grans amb una llarga trajectòria van decidir traslladar les seus bancàries ubicades a Catalunya fruit de la pressió política i estatal. Opino que això no diu gaire d’un banc que realment aposta pel nostre país, no pot ser que a la mínima de canvi decideixin deixar-ho tot i marxar. És precisament aquí on neix la necessitat de tenir un banc 100% català i que a més, cregui en les possibilitats del seu país.

Què pot aportar 11Onze al ciutadà individual i a les empreses que inverteixin en l’entitat?

Seguretat. La confiança que 11Onze no congelarà els comptes com podrien fer altres entitats bancàries espanyoles perquè hi ha un sentiment de país al darrere de cada client. Si mirem a fora, altres països europeus com França, Holanda, Alemanya o Dinamarca ja compten amb els seus bancs que els identifiquen. Tant de bo, la Generalitat s’animés a crear un banc central, però com a mínim i mentrestant, necessitem un banc privat central. Per aquesta raó he invertit a 11Onze, perquè vull tenir un banc 100% català i que a més a més, treballi a favor del nostre país.

I quins avantatges pot tenir pels ciutadans i empreses treballar per una entitat bancària com 11Onze?

L’avantatge essencial és que 11Onze no té els vicis i els defectes que sí que tenen altres bancs més grans amb més trajectòria. 11Onze comença de zero, sense aquesta motxilla amb què carreguen altres entitats i això és important tenir-ho en compte, sobretot per les generacions més joves que volen empreses digitalitzades i fresques. D’altra banda, també tindrà aquesta part més tradicional per a generacions com la meva que trobem a faltar anar les oficines, parlar amb el director, etc. Serà un banc tal com eren en els nostres temps.

Què esperes d’11Onze des del punt de vista inversor?

Evidentment, com a empresari, el meu objectiu és treure rendiment a les inversions i sentir que no llenço els diners. Però la meva aposta per 11Onze no ve tant per un rendiment monetari sinó per un rendiment de país. Comptar amb un banc català que creixi i que cada dia sigui més potent. De fet, crec que el millor que podem fer els catalans és invertir en el nostre país. Una forma de fer-ho, és apostar per una estructura bancària pròpia.

Creus que com a país tenim prou potencial com per a construir una banca competitiva?

Hi ha països amb menys habitants que Catalunya, que compten amb bancs nacionals segurs i són estats rics. Si fóssim independents podríem estar a l’alçada de països com Finlàndia, Austràlia o Dinamarca i això ho demostra el PIB català. Considero que 11Onze pot recuperar aquest paper històric de confiança en la banca original del país. Hi ha altres bancs que ho han intentat, però no he vist la mateixa seriositat amb la qual treballen en aquest banc.

Convidaries a més gent a sumar-se a la comunitat d’11Onze?

Sí. És cert que quan tens un negoci i inverteixes sempre hi ha un risc, però l’assumeixo com tots els empresaris. Sento que amb 11Onze tindran més responsabilitat i empatia amb els seus clients, per ser una entitat més propera, a diferència de bancs més grans on costa sentir-se un humà i no pas un número. Si he invertit diners és perquè confio que no especularan amb els meus ingressos.

Quina fortalesa destacaries de Jordi Roset com a empresari?

Abans d’entrar al món de les petrolieres, tenia una empresa tèxtil que vaig haver de tancar on hi treballaven més de 80 persones. Una cosa que vaig aprendre d’aquesta experiència va ser a reinventar-me davant la derrota i la frustració que suposa deixar enrere un negoci. Crec que aquesta fortalesa va molt arrelada a la història del nostre país i a la mentalitat de la gent que hi viu: caure, aixecar-se, tornar a començar més forts i sortir victoriosos. Així és el nostre país.