Ara mateix tenir diners al compte corrent s’ha convertit en un problema, un problema pels bancs i un problema pels usuaris dels bancs. El nivell de comissions bancàries suportades pels diners guardats als comptes corrents és desmesurat. Ens estan cobrant per tenir els diners dipositats i l’única manera d’estalviar-nos aquesta comissió és invertir en algun dels seus productes financers: un fons d’inversió, un producte per la jubilació… Això està passant a la majoria de bancs d’arreu d’Europa. Tornarem a guardar els diners sota la rajola o el matalàs?

Per què els bancs cobren pels dipòsits

La resposta és perquè els tipus d’interès negatius estan perjudicant el compte de resultats dels bancs. Per tant, que els clients dipositin els seus diners al banc genera un cost i cap benefici. 

Suposem que dipositem 10.000 € al nostre compte corrent al banc. Aquests diners, el banc els ha de guardar i tenir-los disponibles per quan en vulguem disposar. Si hi ha 100 persones que totes hi dipositen 10.000 €, el banc tindrà a les seves mans 1.000.000 €. Amb aquesta quantitat de diners el banc pot fer dues coses: o prestar-los, o mantenir-los en efectiu. Prestar-los comporta un risc i mantenir-los en efectiu comporta una sèrie de costos, ja sigui per la necessitat de comptar amb un emmagatzematge d’alta seguretat o per l’opció de fer un dipòsit al Banc Central Europeu.

Per què els dipòsits al BCE tenen un cost

El dipòsit al Banc Central Europeu té un cost de -0,50% per les entitats bancàries. Això vol dir que, per dipositar el milió d’euros de l’exemple, l’entitat financera hauria de pagar aproximadament uns 5.000 € de cost.

L’objectiu del Banc Central Europeu mantenint els interessos negatius és empènyer les institucions financeres a incrementar els préstecs a empreses i consumidors i, d’aquesta manera, reactivar l’economia del consum. Així mateix, el Banc Central Europeu ha optat per penalitzar l’estalvi amb l’objectiu que els diners es moguin, s’inverteixin i es gastin. La idea és dinamitzar l’economia i pal·liar les magres perspectives macroeconòmiques del continent.

Ara bé, a causa de la incidència de la COVID-19, els estalvis de les famílies han augmentat i, per tant, hi ha hagut un augment de la liquiditat, i el valor dels dipòsits ha anat en augment. Així doncs, a causa dels interessos negatius, els bancs han hagut de pagar grans quantitats de diners per dipositar tota aquesta liquiditat al Banc Central Europeu. 

Com que els bancs obtenen rendibilitats negatives per la liquiditat, ja no volen captar més diners i han deixat d’oferir dipòsits a termini fix i remuneració en els seus comptes. Lluny del nostre abast queda el record financer de l’any 2008, quan l’Euríbor estava per sobre del 5% i existien dipòsits que et bonificaven amb un 10% o un 11% TAE a un mes. O d’altres, que donaven un 7,5% TAE en tres mesos; o dipòsits al 5% o 6% al mig i llarg termini. Si algun dia tornem a tenir dipòsits d’aquest tipus, serà perquè l’Euríbor haurà tornat a pujar.

Tornen la rajola o el matalàs?

Ara bé, la solució tampoc és guardar els diners dins el matalàs o sota la rajola, ja que la pèrdua del valor dels diners, a causa de la inflació, també ens fa minvar el poder adquisitiu. Ara mateix, la solució a tot aquest garbuix és una equació bastant complicada sobre què és el que vull fer amb els diners estalviats, quant de temps els vull tenir aturats, etc. Aquestes i d’altres qüestions ens poden orientar sobre què hi podem fer. Però això ja són figues d’un altre paner.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!