Les reclamacions per operacions fraudulentes que els clients de la banca van presentar al Banc d’Espanya durant el 2022 duplicaven les de l’any anterior. Una gran part d’aquestes demandes es corresponen a operacions de pagament efectuades amb targeta o per transferència via internet. T’expliquem com protegir-te del frau bancari i quins passos has de seguir per fer una reclamació.

L’últim informe publicat pel Banc d’Espanya en què detalla el nombre de reclamacions i consultes ateses durant el 2022 deixa una imatge preocupant de la gestió tecnològica de la banca espanyola. Les reclamacions per operacions fraudulentes van augmentar un 109,1%, duplicant les de l’exercici anterior. Concretament, es van tramitar 34.146 reclamacions en el Departament de Conducta d’Entitats del Banc d’Espanya i gairebé una de cada tres reclamacions (10.361, el 30,3% del total) estava relacionada amb operacions de pagament efectuades amb targeta (86,1%) o per transferència via internet (13,9%).

Per entitats, CaixaBank, BBVA i Banc Santander són les que més reclamacions reben, principalment pel seu gran volum de negoci, tot i que CaixaBank i BBVA reben més reclamacions de les que els correspondria per quota de mercat. En tot cas, és un problema generalitzat que afecta pràcticament la totalitat de la banca espanyola i que no desapareixerà, atesa la creixent popularitat de les compres per internet.

En general, les aplicacions bancàries i els pagaments en línia són molt segurs, tanmateix, aquesta seguretat també depèn en gran manera del comportament del mateix usuari en evitar que les seves dades personals del compte bancari o de la seva targeta es vegin compromeses. Dit això, tots podem ser víctimes de cobraments sospitosos en el nostre compte o targeta, per tant, fem un repàs a les estafes bancàries més freqüents.

Phishing i Smishing

Les pràctiques del phishing i smishing destaquen com unes de les principals causes que hi ha al darrere de l’increment de les reclamacions al Banc d’Espanya. Consisteixen a enviar a la víctima un correu electrònic (phishing) o un missatge d’SMS/WhatsApp (smishing) parany, per a aconseguir dades personals, com ara contrasenyes, claus bancàries o números de compte i de targetes de crèdit. El correu o missatge dirigeix al client cap a un duplicat fals d’una pàgina web o una aplicació de mòbil molt semblant a alguna de les que utilitza normalment, com pot ser la d’una entitat bancària, de manera que hi entri i se li pugui robar la informació. Els falsos pretextos poden ser molt variats: actualització del sistema, verificació de dades, problemes tècnics. 

Per tant, desconfieu de correus electrònics o SMS que us semblin sospitosos i no els obriu. I, sobretot, no faciliteu les vostres dades privades d’accés als serveis bancaris. Les entitats bancàries mai us demanaran les vostres dades personals o contrasenyes per correu electrònic o missatge de text.

Vishing

El vishing no és res més que una variant de les estafes anteriors que, en aquest cas, s’executa per via telefònica. L’estafador es fa passar per un treballador d’una entitat bancària o una empresa real i facilita un enllaç de parany o demana les dades personals directament a la víctima.

Com en els casos anteriors, hem d’evitar facilitar les nostres dades personals. Així mateix, no et refiïs d’ofertes o promocions que semblen massa bones per a ser certes. En cas de dubte, sempre et pots posar en contacte amb l’entitat bancària o companyia a través dels seus canals oficials.

Com fer una reclamació

En cas que s’efectuïn operacions no autoritzades en el teu compte bancari. Primer, canvia les teves contrasenyes de tots els serveis en línia i fes una reclamació al Servei d’Atenció o Defensa del Client de l’entitat financera. Pots fer-ho amb el full oficial de reclamació o trucant al telèfon gratuït per a incidències i reclamacions, tot demanant el número de referència corresponent a la teva reclamació. 

Paral·lelament, pots interposar una denúncia en una comissaria dels Mossos d’Esquadra, però hi ha poques probabilitats de trobar al responsable directe del delicte, perquè sovint es tracta de grups delictius o de delinqüents que es troben fora del territori nacional.

Si en el termini de trenta dies no has obtingut resposta de l’entitat bancària, o bé la resposta no és satisfactòria, contacta amb l’oficina de consum del teu municipi. Si el banc no et reintegra l’import extret fraudulentament o la mediació no prospera, pots recórrer al Banc d’Espanya o a la via judicial. Recorda que si i l’import de la reclamació no supera els 2.000 euros, no et caldrà advocat ni procurador. Pots trobar més informació aquí.

Protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: l’or. Si vols que els teus estalvis tinguin valor el dia de demà, Or Patrimoni.