El pròxim 17 de febrer la Unió Europea començarà a aplicar la Llei de Serveis Digitals (DSA), mentre que a principis de març s’aplicarà la Llei de Mercats Digitals (DMA). Com afectaran aquestes noves reglamentacions a les grans tecnològiques i a la competitivitat del mercat europeu?

L’octubre de l’any passat, la Comissió Europea presentava una primera llista de les multinacionals –Alphabet (Google), Amazon, Apple, ByteDance (TikTok), Meta (Facebook, Instagram, WhatsApp) i Microsoft— que en un termini màxim de sis mesos havien de complir amb les noves lleis de mercats i serveis digitals que s’adoptaran a tota la Unió Europea.

Algunes d’aquestes plataformes ocupen una posició dominant en el mercat i compten amb un avantatge desproporcionat sobre els seus competidors. És per això que Brussel·les vol acotar, encara més, el paper que juguen les grans tecnològiques multinacionals, evitant els monopolis i les pràctiques anticompetitives que caracteritzen alguns d’aquests gegants tecnològics. 

A més, moltes de les sancions multimilionàries imposades fins ara a aquestes empreses arran dels processos administratius iniciats per la UE durant els últims anys han acabat sent recorregudes en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, accentuant la necessitat d’afinar el marc regulador dels mercats i serveis digitals.

El nou reglament s’aplicarà a les principals empreses tecnològiques que presten els denominats “guardians d’accés” o serveis de plataforma central, més propenses a les pràctiques de competència deslleial. Es tracta de serveis com els motors de recerca, els sistemes operatius, la computació al núvol, la publicitat en línia, les xarxes socials i les plataformes per a compartir vídeos.

Per altra banda, la UE també pretén defensar el sector digital europeu enfront dels gegants estatunidencs i protegir els drets fonamentals dels consumidors. “La UE defensa una competència basada en els mèrits, però no volem que les grans empreses es facin cada vegada més grans sense millorar i a costa dels consumidors i l’economia europea”, declarava Andreas Schwab, eurodiputat alemany a càrrec de la Llei de Mercats Digitals al Parlament Europeu.

Llei de Mercats Digitals (DMA)

Un dels principals objectius de la Llei de Mercats Digitals és evitar les possibles distorsions del mercat, igualant les condicions comercials, de manera que les empreses tecnològiques de menor grandària puguin competir amb els titans que actuen com a “guardians d’accés”.

Aquests gegants tecnològics ja no podran classificar més favorablement els seus serveis i productes que altres similars oferts per tercers en la mateixa pàgina web. Tampoc podran impedir que els usuaris desinstal·lin aplicacions preinstal·lades si així ho desitgen, i han de facilitar als usuaris el trasllat de les seves dades de les seves plataformes a altres serveis.

Addicionalment, han d’obtenir el consentiment dels usuaris abans de recopilar o utilitzar les seves dades i poden imposar aquest requisit a tercers que utilitzin les seves plataformes. En cas de no ser així, les empreses que cometin infraccions en contra de DMA i DSA podran ser sancionades amb multes d’entre el 6% i el 10% de la seva facturació global.

Llei de Serveis Digitals (DSA)

La DSA és una llei que també té com a objectiu proporcionar igualtat de condicions per a les empreses que operen en la indústria del mercat digital europeu, però se centrarà en la protecció dels drets dels consumidors, les polítiques de transparència, la contenció de la desinformació i discursos d’odi, a fi de protegir els usuaris dels continguts il·lícits i passant la responsabilitat de controlar el contingut a les plataformes.

La definició de què constitueix desinformació és un punt contenciós que ha rebut crítiques d’organitzacions de la societat civil i experts en la llibertat d’expressió. La normativa concedeix a les autoritats europees un gran poder gairebé discrecional per a imposar unilateralment a tercers països una interpretació específica de les normes internacionals sobre llibertat d’expressió. 

En virtut de la Llei de Serveis Digitals, les plataformes en línia i els motors de cerca estaran obligats a avaluar i mitigar els “riscos sistèmics per al discurs cívic”, com els esforços “estrangers” de desinformació. O dit d’altra manera, algú podria pensar que la desinformació i la propaganda no són un problema sempre que provinguin dels euròcrates i dels seus socis a Washington. 

La guerra a Ucraïna i el genocidi a Gaza han posat en evidència la facilitat amb què la UE i els governs dels seus estats membres estan disposats a vetar mitjans d’informació i prohibir protestes que no segueixen el relat oficial. Les autoritats europees semblen disposades a seguir en la mateixa línia.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!