La por a una recessió als Estats Units, generada després de publicar-se unes dades d’ocupació i activitat industrial pitjors del que s’esperava, ha creat un efecte contagi que, juntament amb els mals resultats d’algunes empreses tecnològiques i la pujada dels tipus d’interès al Japó, ha provocat fortes pèrdues a les borses mundials. 

L’índex Nikkei de Tòquio s’havia desplomat un 12,40%, la seva pitjor caiguda des del “crash” de 1987, contagiant a altres mercats asiàtics. Dilluns també s’ensorrava Wall Street: el Dow Jones d’Industrials, el S&P 500, i el Nasdaq, fins a afectar les borses europees que tancaven la sessió del dia en números vermells. Per la seva part, l’IBEX patia pèrdues de més d’un 2% del seu valor, la seva pitjor sessió des del març del 2023.

La volatilitat de les borses durant el mes d’agost no és cap novetat, quan els volums de negociació i els creadors de mercat estan sota mínims, però aquesta inestabilitat en els mercats no es veia des del començament de la pandèmia sanitària. Què estava passant en les borses mundials?

A l’ombra d’una recessió

Per una banda, el divendres totes les mirades estaven posades en els Estats Units després que va presentar unes dades que mostraven que al juliol s’havien creat menys llocs de treball dels previstos i que la taxa d’atur havia pujat. Unes xifres que posaven en dubte la fortalesa de la primera economia mundial i avivaven la por dels inversors que la Reserva Federal mantingués les taxes d’interès fins a setembre. 

En els últims mesos, l’economia estatunidenca ha mostrat senyals clars d’alentiment, la qual cosa havia portat molts inversors a esperar que la Reserva Federal retallaria els tipus d’interès per primera vegada des que va començar la crisi inflacionista. La lectura dels mercats és que la Fed ha fet tard a l’hora de contenir la inflació, la qual cosa pot portar al país a una recessió. 

En aquest context, ja es parla de la possibilitat d’una retallada urgent dels tipus d’interès per part de la Fed, després que el banc central estatunidenc deixés passar l’oportunitat de relaxar la seva política monetària la setmana passada, una acció que només portar a terme fora de les reunions programades en casos extrems.

Per l’altra, l’índex Nasdaq recollia importants caigudes d’empreses tecnològiques com Amazon, Apple, Intel, Google, Meta, Microsoft, o Nvidia, que amb el dilluns negre perdien en conjunt uns cinc-cents vint mil milions de dòlars en capitalització borsària. La pitjor part se l’emportava el fabricant de xips Nvidia (6%), seguida d’Apple (3%).

La pujada de tipus al Japó

La volatilitat i el desplom de l’índex de referència al Japó, tant els mercats d’accions i com el de bons japonesos es van parar, va començar la setmana passada, quan el Banc del Japó va pujar els tipus d’interès per segona vegada enguany i va anunciar plans per a reduir les seves compres de bons.

El consell del banc central havia decidit posar fi a una etapa de tipus negatius i situar el preu dels diners entre el 0% i el 0,1%, per a fer front a la pressió inflacionista. Això ha suposat un canvi en la política monetària del Japó, on el creixement econòmic ha estat feble durant anys i on el banc central anteriorment s’havia negat a pujar els tipus per por que pogués provocar una recessió.

Sembla que els pitjors auguris que alguns experts sostenien fa unes setmanes, afirmant qualsevol inestabilitat al país amb el deute més gran en relació amb la grandària i la producció de la seva economia podria desencadenar una reacció en cadena en els mercats financers globals, no anaven gaire desencaminats.

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.