Amb l’anunciada rebaixa dels fons destinats a la compra de deute i un augment dels tipus d’interès a l’horitzó, el Banc Central Europeu posa en risc la recuperació dels països més endeutats. Aquests poden ser les víctimes col·laterals de la guerra contra la inflació.

Creixement o estabilitat de preus? Aquest és el dilema que afronta el Banc Central Europeu (BCE) a través de les seves polítiques sobre la compra de deute i de fixació del tipus d’interès. I l’aposta avui dia és clara: la seva presidenta, Christine Lagarde, vol evitar costi el que costi una inflació desbocada malgrat la incertesa econòmica provocada per la guerra a Ucraïna.

La previsió del BCE és que la pujada de preus a la Unió Europea arribi al 5,1% de mitjana enguany, gairebé dos punts més del que preveien al desembre. Per això, Lagarde va anunciar recentment un enduriment de la política monetària per a contenir la inflació: les compres mensuals de deute del BCE passaran de 40.000 milions d’euros l’abril a 30.000 milions el maig i 20.000 milions a partir de juny.

Compra de bons durant la pandèmia

Fins ara, el BCE adquiria uns 80.000 milions de deute al mes, tres quartes parts d’ells sota el paraigua d’un programa especial creat per a afrontar la crisi provocada per la covid-19.

L’entitat fins i tot es planteja acabar amb la compra neta de deute si les mesures no són suficients per a limitar la inflació. Cal tenir en compte que durant la pandèmia el BCE ha comprat prop de dos bilions d’euros en deute. Des de gener de 2020 fins a mitjans 2021, el volum de deute de l’Eurozona va passar de suposar el 86% al 100% del PIB.

Tipus d’interès a l’alça

A més, el BCE va anunciar que es produirà una pujada de tipus “gradual” transcorregut algun temps. Els analistes estimen que aquest canvi de política podria començar en l’últim tram de 2022 o a principis de 2023. De totes maneres, l’evolució de la inflació marcarà el calendari i la intensitat.

Aquestes decisions afectaran especialment les economies espanyola, italiana, portuguesa i grega, ja que el BCE està comprant gran part del deute emès per aquests països. El deute a Espanya ja suposa el 125% del PIB, a Portugal el 140%, a Itàlia el 160% i a Grècia el 210%.

En el cas d’Espanya, la necessitat de finançament net per a 2022 s’estima en uns 75.000 milions d’euros. A la convalescència de la pandèmia que viuen les seves economies, se suma ara la incertesa econòmica i la crisi energètica provocades per la guerra d’Ucraïna.

Menys marge de maniobra per als més endeutats

L’anunci del BCE de reduir la compra de deute reduirà considerablement la capacitat dels països més endeutats, entre els quals es troba Espanya, per a finançar mesures de política fiscal que estimulin la recuperació, ja sigui mitjançant subvencions o una baixada de la pressió fiscal a particulars o empreses. Una altra conseqüència indesitjada podria ser que comencessin a pujar les primes de risc del deute d’aquests països.

Tot això es produeix en un entorn de gran incertesa per la situació internacional i l’evolució dels preus de l’energia, que repercuteixen directament en el preu de la majoria de productes.

11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android i Apple. Uneix-te a la revolució!