Mike Tyson deia que “tothom té un pla fins que se li dona un cop de puny a la cara”. La revolució Fintech, esperonada per la crisi del 2008 i la pandèmia global de la Covid-19, està fent tremolar els pilars de la banca tradicional, i forçant un canvi de paradigma en el món de les finances. Analitzem l’entrada d’aquests nous actors en un sector de l’economia que fins fa poc semblava immutable.

El naixement i popularitat de l’e-commerce, o comerç electrònic, va anar acompanyat del desenvolupament de tecnologies i plataformes de pagament fetes a mida per aquesta nova realitat. Processadors de pagaments en línia, com PayPal, globals, segurs, gratuïts, i oferint múltiples opcions de pagament, van liderar una tendència on noves empreses que combinen la tecnologia i els serveis financers generen un sector econòmic emergent, i van guanyant terreny en un àmbit dominat per la banca tradicional.

Les xifres parlen per si soles, el mercat fintech global estava valorat en 5.504,13 milions de dòlars el 2019, i s’espera un creixement d’un 23.58% en els pròxims anys.

Les noves tecnologies han entrat al sector financer amb força, i les anomenades empreses fintech, de tecnologies financeres, s’estan fent seu un mercat especialment de públic jove, ‘nadiu digital’, hiperconnectat, i que no entén la complicació, lentitud i comissions desorbitades a les quals ens té acostumats la banca tradicional.

Quines són les principals diferències?

• Objectius: Mentre que els bancs tradicionals ofereixen més productes, i a una clientela més amplia, les fintech estan especialitzades en productes encaminats a cobrir una deficiència en el mercat.
• Experiència de client: La premissa central d’una fintech és una bona experiència de client basada en l’agilitat i accessibilitat virtual als seus serveis, sense la necessitat d’una presència física, i els llargs tràmits sovint associats amb els bancs més orientats a processos.
• Tecnologia: És una de les principals característiques que defineixen a les fintech, un ús extens de la IA, machine-learning, i automatització per accelerar la introducció al mercat de nous productes o processos que milloren l’eficiència, lliures d’una infraestructura heretada que limita la interacció entre múltiples plataformes i alenteix el llançament de nous productes o serveis  per part dels bancs tradicionals.

Renovar-se o morir

Per fer front al desafiament que presenten aquests nous actors, els bancs també han adoptat les noves tecnologies, agilitzant els seus procediments, o fins i tot creant les seves pròpies fintech subsidiaries. Però sense oblidar les seves fortaleses, com estar supeditats a una regulació més estricta associada a un menor risc financer, i que tanmateix possibilita una major oferta de serveis lligats a aquesta regulació. 

Aquestes mesures, juntament amb el tancament d’oficines físiques i la reducció de plantilla per apropar-se a les ràtios de client-empleat més eficients, i típics de les fintech, només són alguns dels recursos que la banca tradicional està emprant per adjudicar-se aquest segon “round”. Una lluita que va per llarg, però que ja té un guanyador, el consumidor, que ha vist augmentada la seva oferta de serveis financers, més competitius, i que li donen més poder de decisió en les seves fiances personals.

Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram