Generació Z, la generació en què el luxe és poder renunciar als luxes

Tradicionalment s’ha associat el luxe a la riquesa material: joies, cotxes, grans mansions i tot allò que impliqui fer una despesa alta de diners. Però com tantes altres coses a la vida, el luxe també ha evolucionat i és la generació Z, la que comprèn els joves nascuts entre l’any 1995 i el 2000, aproximadament, la que està marcant el nou rumb.

Entenent el luxe com “l’abundància de riqueses i comoditats”, es desmarquen del que és purament material per donar valor a tot allò que els envolta. Busquen l’abundància en el seu sentit més ampli, al mateix temps que creix la consciència social i col·lectiva. Són la generació que han nascut i creixen en un món marcat per les crisis econòmiques, la precarietat laboral en molts sectors, l’alta competència acadèmica, la incertesa de cara al futur i un planeta greument afectat pel canvi climàtic que ningú sap cap on evolucionarà. En definitiva, són la generació que no pot predir el seu futur. I això els porta a viure el present des d’una altra perspectiva, més humanitzada i conscient amb els seus actes.

• Una vida digna, el nou luxe

Nascuts en plena era digital, aquesta generació no te por al canvi sinó que el provoca, amb un alt nivell de maduresa adaptativa que els ha ensenyat a viure en una societat on constantment tot el que es considera preestablert es modifica o evoluciona. Des de la política fins al món digital. La flexibilitat per adaptar-se als canvis és, sens dubte, un dels seus valors característics i el que els permetrà la supervivència en aquest món marcat pel canvi constant. 

Justament és aquesta sensació de no poder aferrar-se a res el que els canvia l’ordre de prioritats, posant el focus en allò que veiem i sentim per davant d’allò que posseïm. Tornar al més bàsic, deconstruir per tornar a construir. Els joves miren un món ple de possibilitats amb una sola esperança: que els sigui possible viure-hi dignament. Poder accedir als estudis desitjats, trobar una feina ben remunerada i amb projecció de futur o que els sigui possible independitzar-se i mantenir una qualitat de vida òptima sense renunciar a res d’allò que es considera bàsic. Aquesta és la definició de luxe per gran part de la generació Z, i alhora és el repte a assolir per a la majoria. 

•  Innovació i cultura, els pilars d’un futur per construir

La innovació i l’emprenedoria estan a l’ordre del dia per aquest col·lectiu, que veu créixer diàriament la seva capacitat creativa i empresarial, seguint un camí que la generació anterior ja havia iniciat. Negocis digitals, consultories, venda online, influencers, freelance de tota classe de serveis, startups… Cada vegada són més els joves que, després d’anys d’estudi, opten per llançar-se al mercat per si mateixos. Si la societat no els pot assegurar un futur, seran ells qui se’l crearan a mida, amb l’esforç i dedicació que això comporta. L’aprenentatge i la maduresa d’aquesta generació en termes de buscar-se la vida no només els marca a ells sinó que dóna una nova perspectiva a les generacions passades, que veuen en aquest nou món digital un aparador on reinventar-se, i de la mateixa manera obren les portes a generacions futures que ja no creixen contemplant una sola manera de viure. 

Canvia, també, la relació amb els diners i ja no preval la idea de posseir sinó de gaudir. El luxe no és tenir una casa sinó escollir el lloc on vols viure. No és tenir un vehicle de transport sinó poder-te moure de la manera més còmoda i econòmica possible, sempre amb visió sostenible. El luxe tampoc és menjar a restaurants cars sinó apostar per la proximitat i l’ecologia i tornar a gaudir dels aliments reals. O poder visitar museus, llegir llibres o consumir cultura en qualsevol format que et transporta a llocs que et facin pensar, somiar o remoguin la consciència. No n’hi ha prou en entrenar el cos, també cal entrenar el cervell, i molt. I aquest és un valor que, més enllà de caracteritzar la generació Z, marca el futur d’una societat avançada fonamentada en la cultura, el coneixement, i el pensament crític. La llibertat, en aquest sentit, és el seu aliat, i segurament serà el principi al qual no renunciaran mai, ja que fer-ho suposaria perdre l’essència que els ha dut fins aquí.

• La generació digital en tres paraules: connectar, desconectar i compartir

Tot està connectat, i la digitalització n’ha sigut la principal responsable. El coneixement i la informació es mouen a un ritme cada vegada més accelerat, les tendències canvien constantment i, des de fa anys, es creen pràcticament de forma exclusiva a través de les xarxes socials. La interacció social pren una nova forma i esdevé, de manera natural, una via de comunicació que s’utilitza diàriament, sigui directament amb persones de l’entorn o indirectament amb empreses, bancs o entre usuaris. Sempre que s’utilitza de forma correcta, el món en línia obre un ventall de possibilitats que cada dia és més gran, i en el qual els joves troben la seva via de connexió.

La generació Z, però, va més enllà de l’àmbit digital i busca una connexió real tant amb persones com amb l’entorn, començant per un mateix. Tan important és estar connectat com saber desconnectar. Encara que, de forma generalitzada, pugem la nostra vida a les xarxes, la vida real no la trobem allà. I tant la generació Z com les generacions anteriors han sabut diferenciar aquests dos conceptes i fer un ús de les xarxes més o menys responsable però sempre amb la finalitat de crear una comunitat on compartir i relacionar-se. Envoltar-te de persones que sumen també és un luxe.

• La revolució de començar de nou

Augmenta la consciència sobre el poder individual i col·lectiu que, gràcies al coneixement adquirit de generacions passades, permet als joves dibuixar un nou panorama social on tot és susceptible de canviar, tal com s’ha demostrat en els últims anys i en diverses situacions. El món canvia constantment, per tant també hauria de fer-ho la forma en què la societat s’hi relaciona. Per exemple, apostar per un estil de vida sostenible és un must per les noves generacions. I on molts veuen una moda, ells veuen simplement una manera de viure que els pot assegurar conservar un món més o menys semblant al que tenim actualment. 

I tot i que molts d’ells aconseguiran assolir un nivell econòmic que els permet comprar-se tots aquells luxes materials que desitgin, la veritable victòria per la generació Z serà no perdre mai de vista el perquè de les seves accions. No desconnectar mai d’aquest esperit renovador que, més enllà de marcar-los a ells, ha marcat a tota una societat, demostrant al món que res és permanent i que en el canvi apareix la riquesa. 

Ara, la generació Z contempla, amb responsabilitat, un escenari que poques vegades abans s’ha vist, i és que tenen generacions per davant que no han perdut del tot aquest esperit renovador i revolucionari i que, lluny de conformar-se amb el sistema establert, segueixen fermament orientats en la lluita per un futur més digne. Perquè, al cap i a la fi, entre tot el que podem considerar o no luxe, pensem que un futur digne no hauria de ser un luxe per ningú.