La gestió del territori i els incendis forestals
Sempre que hi ha incendis forestals s’enceta el debat sobre com es poden evitar aquestes catàstrofes. Una vegada més, ens adonem que és una situació complicada que necessita un plantejament seriós i contundent del model de país.
Malauradament, els incendis forestals són notícia cada estiu. Però sorprén que aquest any la temporada d’incendis s’hagi avançat a la primavera. S’espera una campanya estival amb un risc d’incendis especialment elevat, atès que l’abandó dels conreus, la deficitària gestió dels boscos i el canvi climàtic compliquen la conservació del paisatge que tenim.
Catalunya té un clima mediterrani, i això vol dir estius calorosos i secs, situació que avui dia s’agreuja amb els efectes del canvi climàtic. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), el clima de mitjans de segle podria tenir gairebé trenta dies més d’estiu i la temperatura al nostre país podria arribar a pujar tres graus de mitjana.
Economia i paisatge
Marc Garfella, enginyer tècnic forestal de Bosquerols, cooperativa que es dedica a la gestió i planificació de boscos, ens explica que la situació actual és deguda, en part, a l’abandó dels camps de cultiu (als anys cinquanta del segle passat, els boscos ocupaven un 35 % de Catalunya i avui dia n’ocupen un 70 %), al canvi climàtic i a que el sector primari no es pot guanyar bé la vida.
Segons Garfella, el sector primari té un paper molt important en la gestió del paisatge i en el manteniment d’aquest i, per tant, en la prevenció d’incendis forestals, tot i que “fa anys que la gestió del bosc no és rendible”.
Marc Garfella sap de què parla perquè la cooperativa, a més de treballar per a l’administració, treballa per a clients que són propietaris de boscos: “Els nostres clients propietaris rurals saben que la fusta en aquests moments val molt poc i que no és el moment de fer grans tallades. Ara es fan tallades que permeten que el bosc tingui una estructura més diversa, més resistent al canvi climàtic i més resistent als incendis”.
Aquest tècnic forestal afegeix que la manca de rendibilitat dels boscos és un problema general que té el sector primari: “avui qui es dedica a la gestió forestal, a l’agricultura i a la ramaderia, sense ajuts, no pot viure”. L’abandó de conreus és un element que contribueix al fet que la massa forestal vagi creixent sense control. I que l’explotació del bosc no sigui rendible fa que els propietaris no inverteixin, ni en la seva planificació ni gestió.
Estem davant un canvi de paradigma, diu Marc Garfella: “El camp s’ha anat abandonant i el canvi climàtic s’ha anat accentuant. I aquest fet no és exclusiu del nostre país. Arreu del món hi ha incendis (Argentina, EUA, Bolívia, Austràlia, Canadà…). El canvi climàtic està canviant el paisatge i un incendi te’l pot modificar en poques hores. Cal una reflexió profunda sobre la gestió del territori”.
Davant d’aquest canvi de paradigma, Garfella fa una pregunta a la societat en general i ens demana quin país volem: “La ciutadania és la que ha de dir quin model de país vol i això ho ha de fer d’una manera no només teòrica, sinó també activa, és a dir, sent conscient que les accions que fa cada dia tenen a veure en la definició de país, perquè l’economia és la que acaba definint el paisatge”.
Producte amb impacte
El 80 % de la dieta humana és vegetal i l’agricultura representa un recurs econòmic i un mitjà de desenvolupament important per als pobles. Tots som conscients que els boscos acullen milions d’espècies, són font important d’aire net i d’aigua, i també són fonamentals per combatre el canvi climàtic.
I què podem fer entre tots plegats per a mantenir el paisatge? Doncs, per a Marc Garfella, cal ser conscients dels productes que consumim: “Al final, quan es compra producte del país, ja sigui vi, oli, carn de xai, fusta o fruita, també acabes pagant pel manteniment del paisatge. Si el pagès, el ramader i el bosquerol poden guanyar-se la vida de manera digna, no abandonaran les terres i mantindran el paisatge. Quan consumim producte de proximitat estem consumint producte amb impacte”.
La pagesia, els bosquerols i els ramaders, a banda d’abastir-nos d’aliments i d’energia, també fan de gestors i planificadors del territori. A les nostres mans queda que puguin continuar la seva feina de preservació del paisatge.
11Onze és la comunitat fintech de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!
Un bon pla d’actuació amb tallafocs, aquesta es la norma que cal prevaldre mensualment a cada comarca, no hi ha més. Que en definitiva estem parlant de recursos.
👏
Gràcies, Daniela!!!
Em temo que mentre estiguem repensant el país, aniria de primera una bona flota d’hidroavions d’alt tonatge -per algo ha de servir la UE- a disposició de tots els països mediterranis (properament serà pitjor amb la massa forestal del centre d’Europa). Aeroports buits com el de Lleida a la península en trobaríem de lliures…
Des del 2019 la UE està implementant noves mesures en aquest àmbit Josep, així que no vas pas gens mal encaminat!
Tot és qüestió de les prioritats d’un país….fem que que la pagesia i els nostres territoris rurals ho siguin
Hi estic d’acord Laura!
Molt interesant, entre tots hem de cuidar el país.
Hola, Rosa Maria! Celebrem que t’agradi. Oi tant que si, és molt important anar amb compte i vigilar, en fer-ho podem evitar molts incendis…
Es complicat. El país es gestiona en unes oficines de Barcelona.
S´ha de començar per fer conèixer a 6 000.000 de persones com viuen el milió i mig restant. Es evident que al poder l´interessa tenir la gent aglomerada en poc espai perquè és més fàcil de controlar.
Es difícil que s´implantin polítiques de serveis que facin del país més desprotegit un lloc del qual no te n´hagis d´anar si per exemple tens un atac de cor i l´ambulància triga gairebé una hora en arribar .
Tota la raó Mercè! 😊
Però a poc a poc, entre tots junts ho aconseguirem.
Gracies pel artícle
A tu Joan, per ser amb nosaltres!
El plantejament cal saber quin tipus de país volem, es més que adient.
Gràcies
Bon dia Alicia, això és, tot comença per aquí.