La llosa socioeconòmica de la crisi de l’habitatge

La crisi de l’habitatge a Espanya no només ha creat una conjuntura de desigualtat i precarietat que colpeja especialment les classes mitjanes i baixes, sinó que també pot castrar la recuperació econòmica del país, convertint-se en un llast pel creixement del PIB.

 

El cost de l’habitatge, tant en règim de propietat com de lloguer, segueix pels núvols. Segons dades del Banc d’Espanya, durant el 2023, les llars espanyoles van destinar de mitjana un 39,2% de la seva renda per a fer front al cost de l’habitatge, un 15% més que el 2022, i necessiten set anys i mig de salari brut per a adquirir un habitatge, l’esforç més gran que es registra des de finals de 2011.

El Col·legi de Registradors constata que el preu de l’habitatge s’ha encarit un 2,9% en el segon trimestre de l’any en relació amb el primer, accelerant el seu ritme de pujada, que s’havia incrementat un 0,8% entre gener i març. El preu mitjà ja ha superat els 2.000 euros per metre quadrat, situant-se en els 2.057 euros, enfront dels 1.998 del trimestre anterior.

Quant a la capacitat d’emancipar-se per part dels joves d’entre 16 i 29 anys, Espanya segueix a la cua de les economies avançades. Només el 16,3% dels joves espanyols estan emancipats, lluny del 31,9% de mitjana de la Unió Europea, i aquests, han de dedicar-hi el 92,1% del seu salari, tal com es desprèn de l’últim informe sobre el Balanç General de l’Observatori d’Emancipació Juvenil que fa un seguiment periòdic de les opcions d’accés al mercat laboral i al mercat de l’habitatge de les persones joves.

 

El punt feble de la recuperació econòmica

La crisi de l’habitatge no només afecta l’individu, sinó que també té repercussions socioeconòmiques en l’àmbit col·lectiu. L’increment dels preus retalla la renda disponible de les famílies, contribuint a l’expulsió de les classes mitjanes i baixes dels centres urbans cap a les perifèries, alhora que disminueix el consum agregat de l’economia i en limita el creixement.

Ho va advertir fa unes setmanes el Consell Econòmic i Social (CES) en la seva Memòria sobre la situació econòmica i laboral d’Espanya: “L’extrema escassetat d’habitatge de lloguer social i assequible existent a Espanya, a més de ser un problema social de primera magnitud que limita l’emancipació dels joves, la creació de llars i l’augment de la natalitat, pot convertir-se en un coll d’ampolla estrangulador del creixement.”

El govern del president Sánchez reconeix el problema i en vol fer un tema destacat de la seva legislatura, “en un context de creixement econòmic tan dinàmic i equilibrat hem d’evitar que l’habitatge es converteixi en un coll d’ampolla”, va dir a principis d’agost. Mentre que el seu homòleg a Catalunya, Salvador Illa, s’ha compromès a fer avenços en aquesta matèria a canvi de ser investit.

La gran preocupació d’alguns economistes és que l’escassetat d’oferta, agreujada pel dèficit de mà d’obra i l’increment de demanda prevista per als pròxims anys, encara empitjorarà més el problema, convertint-se en un llast per al creixement econòmic.

 

Si vols descobrir la millor opció per protegir els teus estalvis, entra a Preciosos 11Onze. T’ajudarem a comprar al millor preu el valor refugi per excel·lència: l’or físic.

Si t'ha agradat aquest article, et recomanem:

Economia

S’apuja l’habitatge per la demanda estrangera?

3min lectura

Una part apreciable dels llogaters i compradors....

Economia

L’habitatge: resolent el maldecap dels joves

3min lectura

Només el 15,8% de la població jove està emancipada,...

Economia

Val la pena avançar l’amortització de la hipoteca?

3min lectura

Si tenim uns diners estalviats, i estem pagant una...



Equip Editorial Equip Editorial

    Deixa una resposta

    App Store Google Play