L’informe encarregat per la Comissió Europea a l’expresident del BCE proposa una inversió de 800.000 milions d’euros i una rebaixa d’impostos per a millorar la competitivitat de la Unió Europea amb els Estats Units i la Xina. És un pla factible?

En el seu esperat informe encarregat per la Comissió Europea sobre com millorar la competitivitat europea, l’expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi, detalla un pla estratègic per fer front a la creixent competència global. Tot i que l’informe identifica els principals reptes als quals s’enfronta Europa, inclou algunes recomanacions qüestionables i de difícil aplicació.

Draghi presenta una proposta ambiciosa que toca sectors estratègics com l’energia, les telecomunicacions, la defensa i l’automoció a través d’una reforma estructural de les economies europees. Amb l’objectiu de reduir la bretxa amb la Xina i els Estats Units, Draghi avisa que la UE s’enfronta a un “repte existencial” i sota l’amenaça de “perdre la seva raó de ser” si no augmenta considerablement la inversió i reforma la seva política industrial.

L’exbanquer apunta que Europa s’ha quedat enrere en la carrera de la productivitat i la innovació respecte als EUA i la Xina, i argumenta que el continent europeu necessita inversions que doblen el pla Marshall i molta més innovació. En aquest context, el document reclama l’execució de grans inversions finançades amb deute públic de fins a 800.000 milions l’any en matèries clau com la transició ecològica, la transformació digital i la reindustrialització en general.

Objectius principals del pla Draghi

El document de més de 300 pàgines se centra en quatre pilars bàsics: descarbonització,  innovació, competitivitat i seguretat, alertant que Europa no aprofita la seva extensió i escala a causa de la fragmentació i la falta de coordinació. En aquest sentit, presenta diverses propostes per a reduir la regulació i millorar la presa de decisions, així com per a augmentar exponencialment una cooperació entre governs nacionals que fins ara ha resultat difícil d’acordar per als estats membres.

Quant al sector energètic, proposa abaixar i igualar els impostos que suporta l’energia als diferents països de la UE, establint un límit màxim comú als recàrrecs en l’electricitat i el gas, així com concedir crèdits fiscals a la indústria vinculats a l’ús de solucions energètiques netes per tal de descarbonitzar el sector.

Això implica augmentar massivament les inversions en infraestructures i energia verda, al mateix temps que es redueix la regulació, per a tornar a un creixement sòlid i constant. De la mateixa manera, el document insta a diversificar els acords pel subministrament del gas natural i a desenvolupar noves infraestructures estratègiques pel seu subministrament, al mateix temps que es coordina el seu emmagatzematge entre els estats membres.

Encara que l’informe dona suport a la reducció d’emissions de CO₂, qüestiona l’establiment d’ambiciosos objectius de descarbonització sense ser acompanyats d’una estratègia de transformació de la cadena de subministrament, com ha sigut el cas de la indústria automobilística, i critica que Brussel·les no l’hagi acompanyat d’una estratègia per impulsar la fabricació de bateries i de punts de recàrrega en suficient mesura. : “El sector de l’automòbil és un exemple clau de la falta de planificació de la UE, que aplica una política climàtica sense una política industrial”.

Per altra banda, l’estudi promou la creació d’infraestructures digitals robustes, així com la inversió en intel·ligència artificial i tecnologies emergents, ja que la competitivitat de l’economia europea dependrà cada vegada més de la digitalització i del desenvolupament de noves tecnologies.

En aquest sentit, alerta de l’actual dependència en la importació d’aquestes tecnologies i de la manca de companyies europees amb capacitat per competir amb els seus rivals dels EUA i del continent asiàtic. Argumenta que un canvi de paradigma en aquest sector passarà necessàriament per un suport institucional cap a les empreses tecnològiques emergents i fusions entre companyies de telecomunicacions per evitar la fragmentació i impulsar l’autonomia de la UE.

De la mateixa manera, segons l’informe, els països de la Unió Europea compren massa material de defensa a l’estranger, gairebé dos terços als Estats Units, i no inverteixen prou en projectes militars conjunts. Per tant, a fi de reduir la dependència de tercers països, serà imprescindible desenvolupar una política industrial de defensa de la UE que en millori el finançament i la implantació de mecanismes d’incentius per impulsar les solucions industrials europees.

Reptes i crítiques a la seva implementació

Les divisions entre alguns països respecte a la viabilitat del pla del tecnòcrata italià no s’han fet esperar. Alemanya i els Països Baixos han expressat la seva preocupació sobre l’impacte d’algunes de les reformes proposades, com a primer avís que algunes de les recomanacions poden no ser políticament viables.

“L’endeutament conjunt de la UE no resoldrà els problemes estructurals: a les empreses no els falten subvencions”, va escriure a X el ministre alemany d’Economia, Christian Lindner, líder del partit liberal FDP. “Estan lligades per la burocràcia i una economia planificada. I tenen dificultats per a accedir al capital privat. Hem de treballar en això”.

“Més diners no sempre és la solució”, va dir el ministre holandès de Finances, Eelco Heinen, membre del conservador Partit Popular per la Llibertat, citat per l’agència de notícies holandesa ANP. El ministre d’Economia, Dirk Beljaarts, de l’ultradretà Partit per la Llibertat (PVV), feia una valoració similar: “Les inversions públiques addicionals no són una fi en si mateixes, només són necessàries en cas de competència deslleial o fracàs del mercat”.

Altres veus crítiques argumenten que l’informe manca d’una justificació econòmica fonamental del paper de l’estat com a inversor actiu, especialment pel que fa a la transferència d’elevats riscos empresarials als contribuents. D’altra banda, les mesures proteccionistes que faciliten que les empreses europees puguin créixer a resguard dels seus competidors extracomunitaris és probable que entrin en conflicte amb altres objectius i castrin la innovació.

Implementar aquestes reformes en un marc institucional tan complex com el de la UE pot ser difícil i lent, i és evident que alguns estats membres estan més ben posicionats per aprofitar les oportunitats detallades en l’informe que altres amb menys infraestructura, indústria o dependència de sectors més tradicionals, altres, que es podrien veure relegats. 

Tenint en compte la inversió massiva que es requereix, no serà fàcil aconseguir el finançament necessari. Especialment per part de les economies més endeutades, que poden tenir dificultats a justificar aquesta nova depesa sense uns objectius de país clars i dels beneficis directes que representen per als seus contribuents.

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant l’app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!