Laura Carlús és pedagoga i treballa com a consultora i gestora administrativa. Reconeix que mai ha estat interessada en els bancs per la seva implicació en conflictes bèl·lics i la manca d’empatia cap als seus clients. En 11Onze, Carlús ha trobat un projecte que encaixa amb les seves expectatives sobre els valors que ha de representar una banca en l’actualitat. “Mai hauria pensat que un banc pogués arribar a encaixar tan bé amb els meus valors”

Quina és la raó que t’ha portat a formar part dels impulsors d’11Onze?

Amb 11Onze he tingut una trobada fortuïta realment, una mena d’atracció inesperada. D’alguna forma m’he sentit molt identificada pels valors ètics que contempla aquest nou banc. La veritat és que mai m’han interessat els bancs, principalment perquè defensen uns interessos amb els quals no estic d’acord. D’alguna manera, 11Onze ha aconseguit arribar a una part molt emocional de mi mateixa i m’ha recordat el tracte tan dolent que he rebut d’altres entitats bancàries. Em sobta la possibilitat de trobar un banc que encaixi amb els meus interessos i que a més a més, aposti per un país potent; és molt il·lusionant, de veritat. Mai hauria pensat que un banc pogués arribar a encaixar tan bé amb els meus valors.

Quins són els valors que més t’han atret del projecte d’11Onze?

Molts, però potser en destacaria treballar de manera ètica per conviccions socials i no per extreure més diners de la gent. Considero que és important que els bancs actuals es comprometin socialment amb l’entorn i portar a terme una gestió diferent que pugui arribar a les persones. A més a més, és fonamental que aquests projectes ajudin a crear una societat més equitativa, que ajudi a aquell que vol aixecar nous negocis o projectes, però també a aquells que només volen viure tranquils. També és important que tinguin cabuda iniciatives implicades en la sostenibilitat del planeta. No és cap idea utòpica crear una empresa amb valors i ànima.

Per què creus que cal un banc català amb aquestes característiques?

Simplement perquè pot fer-ho. No és que ho necessitem ara mateix, és que sempre ho hem necessitat, per tant, benvingut sigui! Amb la pandèmia i la crisi econòmica estem molt desil·lusionats; sento que la població està molt desanimada i desmotivada. Els joves no veuen clar el seu futur i això pot ser una finestra. Hagués sigut genial tenir-ho abans, però ara també és un moment ideal.

I en aquest sentit, creus que Catalunya pot tenir un banc potent i capaç de ser competitiu amb altres banques ja existents?

Evidentment. Som un país petit en un món gran. Tenim el potencial principal que és la nostra gent. L’autoestima dels catalans està molt alta malgrat que ens hagin menystingut moltes vegades.

Tenint en compte el panorama actual de bancs i com està iniciant el seu projecte, 11Onze, què creus que serà el més sorprendrà?

Suposo que la rapidesa en què tot s’ha posat en marxa. Quan es tenen les coses clares, tot és més àgil i és justament el que ha passat amb 11Onze. L’avantatge d’aquest nou projecte íntegrament català és que, a diferència d’altres entitats bancàries amb estructures molt pesades, 11Onze presenta un model més lleuger des de zero i amb uns criteris de gestió molt clars per poder tenir la facilitat d’arribar allà on vulguem. I per descomptat, el que sorprendrà molt també serà la no implicació en guerres i altres contextos que demanen certa ètica. De res serveix preocupar-me pels conflictes armats que tenen lloc al Iemen si la meva entitat bancària finança la seva continuïtat.

Convidaries altres persones a sumar-se a la comunitat?

Ja ho estic fent des de fa temps. Quan creus que un projecte és bo per tu i pel teu país et surt natural parlar del tema amb coneguts o amics. Quan ho explico, em trobo moltes vegades amb por o desconfiança, però potser si obríssim la ment i de veritat paréssim a pensar un moment quina és la finalitat de tot allò que fem o ens motiva a seguir, trobaríem que és realment fàcil sumar-se a 11Onze. De fet, no m’està costant gens.

Quina fortalesa destacaries de la Laura Carlús pedagoga?

La meva honestedat i transparència malgrat trobar-me en situacions que t’obliguen a ser una mica més políticament correcta. Estic orgullosa de ser políticament incorrecta quan toca i de ser una apassionada del que faig. Assumeixo els canvis amb tota l’alegria que comporten.