Trobant feina més enllà dels cinquanta
Segons l’Idescat, aquest mes de juny de 2021 hi havia 445.862 persones en situació d’atur. D’aquestes, més de la meitat (54 %), concretament 240.564 persones, pertanyen a la franja d’edat de més de quaranta-cinc anys.
Aquestes dades impactants reflecteixen que és la gent propera a l’edat dels cinquanta anys la qui ho té més difícil a l’hora de trobar feina. Què està succeint?
Cal preguntar-nos si podem avançar com a societat sense comptar amb la gent que millor pot donar un valor afegit a les feines. Com pot ser que la gent que pot aportar experiència, seriositat, rigor i talent a una empresa sigui la que ho té més difícil per a trobar feina?
Tenir més de cinquanta anys: dificultat o oportunitat?
Tot apunta, bàsicament, a un problema de cultura empresarial, atès que l’experiència és un valor poc cotitzat. A banda de voler estalviar i no valorar prou l’oportunitat que implica tenir un treballador jove i un de sènior junts, un tàndem imparable, es descarten els currículums dels professionals sèniors de manera automàtica. Així doncs, fins que no hi hagi un canvi de mentalitat, difícilment es podrà donar una solució a aquest problema nefast. Un dels neguits que tenen les persones que volten l’edat dels cinquanta per a cercar feina és que són més a prop de l’edat de jubilació. Però això no ha de ser cap entrebanc, ja que són persones amb més recorregut professional i més experiència que les persones joves, i això n’és un valor afegit.
Ara bé, què podem fer si ens trobem en aquesta situació? Aquí tens 11 consells que et donem perquè trobar feina més enllà dels cinquanta sigui una oportunitat:
- No perdre mai les ganes d’aprendre i, sobretot, les habilitats digitals.
- Seguir formant-se. Aquesta actitud és de les més valorades.
- Ser optimista i demanar ajuda per a trobar feina. Ser positiu i constant!
- Tenir paciència i esperança, saber gestionar el «no» i treballar la resiliència.
- Elaborar un currículum dissenyat per a cada oferta de treball.
- Encara que es tingui una experiència laboral molt dilatada, explicar només la dels últims 15 o 20 anys.
- Tenir clar en quin sector es vol treballar.
- No incloure al teu CV l’estat civil, fills ni dades massa personals.
- Aprofita els recursos públics que ofereix el teu ajuntament, Consell Comarcal… De ben segur que hi trobaràs algun recurs que t’ajudi a trobar feina.
- Busca oportunitats en els sectors que han sortit reforçats per la crisi sanitària: tecnologia, farmàcia, educació, sanitat…
- Activa’t a les xarxes socials. Fes un bon perfil de LinkedIn, una bona xarxa de contactes i dona’t a conèixer!
Ser positiu és una de les primeres coses que hem de tenir clares a l’hora de trobar feina, i recordar que passi el que passi, i costi el que costi trobar-la, l’oportunitat sempre hi és, perquè el sol surt cada dia.
Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre 11Onze? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram
👏
Ben definit
Moltes gràcies, Ricard!!!
Formaciò per seguir en el mon laboral
Doncs sí, formació, ganes de treballar, que algú el faci cas, i una bona dosi de sort… Moltes gràcies pel teu comentari, Maria Blanca!!!
Mentalitat oberta als canvis.Tinc 51 anys i em costa adaptar-me a la tecnologia.Les màquines i jo no ens portem bè.La formaciò continua ès un repte constant per estar dintre del sistema laboral.
Cert, estem en una transformació constant i el millor és estar ben preparats per poder-nos enfrontar al món i a la societat en la qual vivim… Moltes gràcies pel teu comentari, Maria Blanca!!!
Un treballador talentòs, responsable i productiu no s’hauria de ver afectat per la seva edat, raça o sexe….
Totalment d’acord, Eduard, i moltes gràcies pel teu comentari.
👍
Gràcies, Joan! Ens veiem per La Plaça!
Una pena desaprofitar talent
Cert, Ricard! El talent no el podem perdre mai. Ens veiem per La Plaça!
Un problema de grans magnituts en l’actual Estat en el que estem i vivim.
Hola, David doncs sí i sembla que l’Estat no fa res per ajudar .. Ens veiem per la Plaça!
Sempre he pensat que fins i tot en la jubilació es desaprofitar una experiència, formació i criteri
Si que cal canviar la mentalitat al respecte de l’edat més enllà dels 50 i dels 60
En pocs sectors ho tenen en compte, però pas a pas les coses segur que van a millor. Gràcies Alícia.
I taaaant, si s’han de canviar mentalitats en l’empresa privada sobretot. Suma-li 50 anys i dona!!
Explosió d’inconvenients.
Malauradament és veritat Laura 🙁
Realment és així, jo passo de llarg els 50 i vaig aconseguir feina perquè ting % alt de discapacitat. Una pena!
M’agrada molt l’article, molts punts són els que segueixo jo i d’altres els comançarem a seguir. Gràcies
Gràcies a tu Carles
La cultura empresarial sovint es perd amb el benefici inmediat . Per això oblida el kmowflow
El coneixement desaprofitat que hi ha, però sobretot el benefici de treball en equip que permet el ventall de l’experiència perdut. Gràcies, Francesc
Molt be, molt ben explicat , així es 👍
Gràcies Josep.
L’excés d’experiència fa por a alguns empresaris mediocres.
Esperem que les coses, encara que sigui lentament, vagin canviant, encara. Gràcies, Laura
S´agraeix aquest article i aprofito per felicitar 11Onze per no posar límit d´edat a les ofertes de feina. De fet crec que és un dels encerts a l´hora de formar aquests bons equips, i ha ajudat a apujar la “moral” de persones que s´han adonat del detall. El que passa amb les persones de més de 50 anys que busquen feina es una discriminació encoberta amb poc ressò , no fan soroll. Tal com dieu, els empresaris han de canviar de mentalitat, però es general. La separació per franges d´edat per motius estadístics o comercials, no sé ben bé, fa que es pugui interpretar com límits a les capacitats d´aprenentatge i actuació , quan crec que és el contrari. Suposo que la finalitat no és etiquetar, sinó conèixer els hàbits i fer packs per a facilitar la oferta, però marca. Per exemple, en la feina digital la diferència amb els joves potser només és la velocitat. El tema dóna per molt i es greu. A part de l´enfonsament emocional que suposa per una persona de més de 50 anys perdre la feina hi ha el no cotitzar a la S.S. per la pensió.
És una discriminació que em costa molt de comprendre, Mercè. Els americans ho tenen claríssim, els treballadors d’aquesta edat són ‘golden workers’, treballadors que per la seva experiència poden aportar molt. Només els pot caldre una actualització en alguns temes, però el rendiment és immediat.