La retòrica europea és diàfana des de fa dos anys: cal bloquejar econòmicament Rússia. Per això es van trencar llaços comercials amb el país liderat per Putin. La realitat, però, és que els països de la Unió Europea se salten les seves pròpies sancions i venen a Rússia a través de països com Kirziguistan, Geòrgia o Kazakstan convertint l’economia russa en la qual més creix del G7.

En el segon aniversari de la invasió de Rússia d’Ucraïna és impossible preveure quant de temps més durarà aquesta guerra ni qui la guanyarà. El que sí que es pot afirmar ja és que les mesures de pressió europees no han servit de gaire, si l’objectiu era ofegar econòmicament Rússia. Fa unes setmanes el Fons Monetari Internacional va haver de rectificar les seves previsions sobre l’economia russa. Havien calculat que el PIB rus s’estancaria el 2023 en un creixement de l’1,1% i finalment es va situar en el 2,6% convertint-se en l’economia del G7 que creix més ràpidament. No només això, el govern rus calcula que el 2024 el seu creixement s’accelerarà fins al 3,5%. 

Com és possible, si la UE ha aprovat més d’una desena de sancions econòmiques i comercials per escanyar l’economia dels veïns russos? Doncs perquè la realitat és que el posicionament europeu és més retòric que real. Bloquejar Rússia de debò implicaria danys molts més seriosos a l’economia d’uns països europeus que no estan per tirar coets, mai millor dit. El resum de la hipocresia europea es recull des de fa mesos per Robin Brooks, ex economista de l’FMI. Una mostra prou clara: les exportacions de motors o parts de vehicles d’Alemanya a Kirziguistan ha augmentat un 5.500%.

German exports of motor vehicles and parts (blue) to Kyrgyzstan are up 5500% since Russia invaded Ukraine. You don't have to be a rocket scientist to know that all this stuff is heading to Russia. It's not like Kyrgyzstan is suddenly in a massive boom. Germany has to stop this… pic.twitter.com/aVZs7Ji3mO

— Robin Brooks (@robin_j_brooks) November 26, 2023

Pot ser que aquest país veí de Rússia i de només 6,6 milions d’habitants tingui un interès sobtat en els motors alemanys? Pot ser. Sens dubte. Però no deixa de ser sorprenent que aquest furor per la indústria alemanya també s’estengui a Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Turquia i Kazajhstan. És un problema només d’Alemanya? Sembla que no, perquè les exportacions de tota la Unió Europea només a Armènia han crescut un 430%. Estem davant d’un claríssim acte de trilerisme de la Unió Europea: anuncio que sanciono Rússia i no li venc res directament, però sí a través d’altres països.

Mentrestant Rússia ha incrementat les vinculacions comercials amb Xina i Índia, principals receptors del petroli rus. De fet, en aquest sentit el bloqueig europeu fa novament el ridícul, perquè la producció de barrils de petroli de Rússia es manté estable en els 9,5 milions de barrils diaris. Com abans de les sancions, només han canviat de clients. 

Els russos veuen com la seva economia ha estat mobilitzada cap a l’esforç bèl·lic, augmentant la despesa en producció d’armament fins a arribar al 40% del PIB. És un esforç que empeny també el creixement econòmic a curt termini, però que, evidentment, no té el mateix retorn que l’economia productiva. Tot i això, Rússia sembla capaç de sostenir l’embat durant el temps que consideri necessari.

Per la seva banda la Unió Europea ja ha anat avisant els seus països membres que es vagin preparant per mobilitzar les seves economies cap a una economia de guerra. Recentment, Ursula Von der Leyen ha anunciat la seva voluntat de continuar presidint la Comissió Europea i, en una entrevista a Euronews explicava que un dels seus principals objectius és continuar augmentant la despesa en defensa. Ara ja es calculen uns 350.000 milions d’euros anuals. Per dimensionar el volum cal entendre que és una xifra equivalent a tot el pressupost del govern espanyol.

Els diners confiscats

Una de les primeres grans sancions internacionals va ser l’ordre de bloqueig de 300.000 milions de dòlars de Rússia que es troben en comptes fora del país. Ara, donat que el govern d’Estats Units cada cop té més dificultats per continuar finançant la defensa d’Ucraïna, comencen a aparèixer veus que demanen que els diners requisats als russos es facin servir en la guerra contra Rússia. Així s’evitaria, argumenten, que les economies occidentals es continuessin endeutant per finançar el conflicte. Prendrien els diners en concepte de futures reparacions de Rússia a Ucraïna, però aquesta maniobra genera molts problemes. 

El principal és de confiança, perquè els bancs centrals normalment han de quedar fora d’aquesta mena d’enfrontaments entre països. Violar la norma de seguretat dels dipòsits ja va ser sorprenent, utilitzar aquests fons podria generar una major crisi de confiança en el sistema bancari. Per què? Perquè als bancs occidentals hi ha milers de milions de països de la península aràbiga, d’Àsia Central i d’Àfrica. Si aquests clients se sentissin amenaçats i retiressin els seus diners el sistema bancari internacional es veuria seriosament compromès, tal com ja es va veure amb el cas de Credit Suisse.

Els pronòstics, per tant, són molt incerts. L’única cosa que sembla clara és que Putin continua determinat i que la Unió Europea continuarà fent-se trampes a si mateixa. Mentrestant, russos i ucraïnesos continuen morint cada dia en el sense sentit de la guerra. Davant de la necessitat de renovar les tropes, el govern ucraïnès es planteja mobilitzar 500.000 civils. Per tant, la tragèdia seguirà mentre els negocis s’acaben d’ajustar.