La xacra del capitalisme clientelar

El model econòmic occidental es caracteritza, des de fa molts anys, per un sistema de capitalisme clientelar o d’amiguets basat en la promíscua relació entre política i negocis. Un mal endèmic que afecta, en major o menor mesura, a la gran majoria de països. 

 

Xavi Viñolas, redactor d’11Onze

Capitalisme clientelar o d’amiguets – ‘crony capitalism’ en anglès – és un terme utilitzat per descriure un sistema capitalista en el qual l’èxit dels negocis depèn dels tractes de favor mutu entre empresaris i polítics. Aquestes relacions sovint condueixen a polítiques governamentals que beneficien a un petit nombre d’empreses o individus en detriment dels interessos del públic en general, que acaben instrumentalitzats pel poder.

L’ús de les connexions polítiques per a assegurar-se un tracte preferencial o per a obtenir un avantatge injust pot adoptar la forma de contractes públics, subvencions o normatives i lleis que afavoreixen a un grup selecte d’empreses o individus. Les comissions, els suborns i les portes giratòries dels polítics a les grans empreses són part del lèxic que acompanya a aquesta pràctica d’enxufisme, nepotisme i corrupció que, malauradament, ja no sorprèn a ningú.

En aquest context, l’activitat econòmica no segueix els principis d’una economia de lliure mercat pensada per a servir al consumidor amb els millors productes, sinó a mantenir el favor del poder polític a través d’empresaris o lobbies que corrompen funcionaris públics, generant ineficiències, fomentant els oligopolis, frenant el creixement econòmic i erosionant la confiança en la classe política.

La crisi financera global de 2008 és un excel·lent exemple de com la col·lusió entre entitats financeres i governs pot conduir a pràctiques arriscades i irresponsables per part de monopolis que controlen el mercat, provocant una devastació econòmica que acaben pagant els contribuents, rescatant a bancs de la fallida amb diners públics

 

La desafecció política

Una de les conseqüències més greus de la corrupció i abús de poder governamental generalitzat és que els ciutadans es desentenen del procés polític. L’apatia i el cinisme d’una població, que veu com els funcionaris públics utilitzen els seus càrrecs en benefici propi, es manifesten amb una baixa participació electoral i una destrucció de la fibra moral de la societat.

Si la falta de transparència i supervisió afebleix la confiança en les institucions governamentals i provoca que els polítics no hagin de retre comptes pels seus actes, es fa difícil convèncer als ciutadans que les millores socials i econòmiques s’aconsegueixen posant a la pràctica de valors ètics com l’esforç, el treball i l’honestedat.

La manca de credibilitat associada amb els governs es veu agreujada per un sistema polític bipartidista, de iure o de facto, establert al llarg del món occidental, que en molts casos no afavoreix ni tan sols dos partits o coalicions polítiques antagòniques entre elles. Per contra, sovint es tracta de dos actors polítics que es reparteixen el poder d’una manera cíclica, però amb poques diferències en l’aplicació de polítiques que beneficien a l’establishment o poders fàctics que actuen al marge de les institucions.

 

Sense informació no es poden retre comptes

Una premsa lliure és la pedra angular de les societats democràtiques. Serveix de control del poder governamental i fomenta la transparència i la rendició de comptes. Sense una premsa lliure, els ciutadans no podrien accedir a la informació que necessiten per a prendre decisions amb coneixement de causa i exigir responsabilitats als seus dirigents.

Malauradament, gran part dels mitjans de comunicació han passat a ser un altaveu de les elits econòmiques i polítiques. Lluny d’informar de les accions de govern o males pràctiques corporatives, la narrativa periodística sovint contribueix a la seva propaganda mentre blanqueja la corrupció, garantint la impunitat dels càrrecs electes. 

Això posa de manifest una manca de voluntat en servir l’interès públic, evitant que els ciutadans estiguin al corrent d’accions de govern que poden comportar conflictes d’interessos. Un panorama desolador que difícilment canviarà, tret que la societat civil s’organitzi per empoderar els ciutadans a través de la informació i l’educació, que els permeti prendre decisions que garanteixin els seus drets fonamentals.

 

11Onze és la fintech comunitària de Catalunya. Obre un compte descarregant la super app El Canut per Android o iOS. Uneix-te a la revolució!

Si t'ha agradat aquesta notícia, et recomanem:

Economia

Vivim realment en una democràcia?

2min lectura

La democràcia representativa és el sistema més estès als

Finances

“L’educació financera ha d’estar al centre”

2min lectura

“Hem d’entendre el món financer i no deixar-nos enredar

11Check

Contra la desinformació econòmica

4min lectura

Una de les nostres funcions principals és donar als nostres



Xavier Vinolas Escoda Xavier Vinolas Escoda
  1. Pere Maria EstremPere Maria Estrem says:
    Pere Maria

    La societat civil, penso, s’ha d’implicar més, començant, potser, per les associacions de veïns.

  2. Manuel Bullich BuenoManuel Bullich Bueno says:
    Manel

    Molt bon article

    • Jordi CollJordi Coll says:
      Jordi

      Celebrem que t’hagi agradat, Manel, i moltes gràcies pel teu comentari!!!

      Fa 2 anys
  3. Jordi MorenoJordi Moreno says:
  4. Joan Santacruz CarlúsJoan Santacruz Carlús says:
    • Laura Bunyol Bartrina says:

      Són coses que s han de dir. Perquè encara que ens vulguin fer veure que no hi són, passen.

      Fa 2 anys
  5. Oriol Garcia FarréOriol Garcia Farré says:
    Oriol

    Brilliant i encertades reflexions sobre la realitat política del món occidental. Sens dubte, una praxis a combatre amb contundència en un futur no gaire llunyar!

  6. Mercè ComasMercè Comas says:
    Mercè

    👌Quina radiografia i quina lliçó! La corrupció
    s’encomana, gairebé ningú no plega quan s’adona com funciona el sistema. Ens hi hem acostumat perquè és una manera d’ exercir el poder i aprofitar-se’n, sense violència, mai no provoca una ruptura.

    • AlbertAlbert says:
      Albert

      Ben cert, Mercè! De mica en mica, mirem d’obrir els ulls als qui ho desconeixen des de La Plaça. Gràcies pel teu comentari!

      Fa 2 anys

Deixa una resposta

App Store Google Play