Mentre que la demanda d’or per part de la Xina ha augmentat un 68% interanual en el primer trimestre de 2024, elevant els preus a màxims històrics, el gegant asiàtic continua retallant les seves tinences de bons del Tresor dels Estats Units.

L’or va tornar a registrar un bon mes d’abril amb una pujada del 4%, tancant el mes a 2.307 dòlars l’unça. Segons l’últim informe del World Gold Council (WGC), les compres xineses, atribuïdes principalment a l’afluència d’inversors detallistes, i els bancs centrals semblen, ser els principals impulsors de la demanda. 

La Xina ha acumulat més de 300 tones d’or per valor de 561.000 milions de dòlars només en els últims divuit mesos. Les reserves oficials d’or de la Xina han augmentat durant 16 mesos consecutius. L’addició de 12 tones al febrer va elevar el seu total a 2.257 tones, el 4,3% de les reserves de divises del país. A més, el GWC apunta que la Xina està inspirant a altres nacions BRICS perquè comprin el metall preciós com a reserva en detriment del dòlar estatunidenc. 

No obstant això, les xifres oficials de les seves reserves d’or continuen sent absurdament baixes, ja que a diferència de molts bancs centrals que comuniquen les seves compres d’or a l’FMI cada trimestre, els bancs centrals de la Xina, Rússia i altres països, compren i emmagatzemen or sense declarar-ho com a reserves. 

La Xina es desprèn de més deute estatunidenc

Tot i que la Xina ha comprat grans quantitats bons del Tresor estatunidenc en les últimes dècades —el gener de 2024 la nació asiàtica acumulava uns 797.700 milions de dòlars en bons del Tresor estatunidencs, aproximadament el 10% del deute nacional dels EUA— s’ha desfet de més de 74.000 milions de dòlars d’aquest deute en l’últim any, segons dades del Departament del Tresor, 22.700 milions només al febrer.

La Xina està minimitzant intencionadament la seva exposició al dòlar. La preocupació per les tensions geopolítiques i l’ús de sancions econòmiques per part dels Estats Units com a eina de la seva guerra comercial, juntament amb el nou ajornament de les retallades dels tipus d’interès previstos per la Reserva Federal continuen minvant l’apetit de Pequín per les lletres del Tresor dels EUA. Així, el gegant asiàtic ha passat de tenir unes tinences de 849.000 milions de dòlars a 775.000 milions entre principis del segon trimestre de 2023 i el segon trimestre de 2024, assolint el seu nivell més baix des de 2009. 

Aquestes dades es publicaven al mateix temps que Serguei Lavrov, ministre d’Afers exteriors rus, afirmava que Rússia i la Xina pràcticament no fan servir el dòlar entre les seves transaccions comercials. Segons Lavrov, actualment, més del 90% comerç entre els països es realitzen en les seves pròpies monedes nacionals.

Encara més, la Xina i Rússia, els dos països fundadors de l’aliança dels BRICS, tenen previst efectuar intercanvis comercials per valor de 260.000 milions de dòlars sense recórrer a un sol dòlar estatunidenc i ja fa temps que duen a terme transaccions en iuans amb altres països, com ara Filipines, els Emirats Àrabs, el Japó, Malàisia, Tailàndia i Tadjikistan, accelerant un procés de desdolarització que sembla imparable.

Preciosos 11Onze t’ho posa fàcil perquè puguis comprar or al millor preu i amb total seguretat. Truca’ns i parla sense cap compromís amb un dels nostres agents per aclarir qualsevol dubte que puguis tenir i protegeix-te de les crisis econòmiques amb el valor refugi per excel·lència: Or Patrimoni.